Acabo d’estar una setmana a la província de Cadis, amb les amples platges de la qual i clima fresc la costa mediterrània no pot competir. Aquí a Barcelona no puc viure sense aire condicionat. Allà és superflu. Les brises oceàniques amanseixen la força del sol.

Però el millor és l’absència de turistes anglesos.

Ho deien un parell d’amics australians amb qui vaig sopar dimecres al bellíssim poble blanc de Vejer de la Frontera. Viuen a Londres però fa més de 30 anys que estiuegen aquí. No haver de suportar les borratxeres, la mala educació, aquell punt de xenofòbia i absurda superioritat cultural que exhibeixen tants estiuejants anglesos era una de les principals raons per les quals els dos “ aussies” estaven encantats de refugiar – se a la costa gaditana.

No tots els anglesos són repel·lents. Tenen les seves coses bones, entre elles el sentit de l’humor. El món és millor gràcies a l’existència de Monty Python , Fawlty Towers , Sí, ministre i Blackadder . I ara, a la de Count Binface, el Comte Cara Galleda d’Escombraries.

Binface no és un personatge fictici d’un programa de televisió. És real, fins a cert punt. Els seus íntims sabran com és de debò (diuen que és un guionista de ràdio anomenat Jon Harvey) però només se l’ha vist en públic disfressat de superheroi, el cap cobert amb una enorme galleda d’escombraries platejada. Insisteix que prové d’un planeta anomenat Sigma IX, que és el líder d’una espècie anomenada els “ Recyclons” i que té 5.900 anys d’edat. Però s’ha convertit a la figura política britànica més rellevant del moment, o almenys de la que més es parla.

L’han entrevistat en la BBC i tots els altres mitjans importants de ràdio, televisió o premsa del Regne Unit. Durant l’últim mes s’han publicat articles sobre ell als diaris més importants del món. Per què? Perquè s’ha convertit, sense que ho hagi buscat, en el principal baluard contra l’extrema dreta, concretament contra l’incendiari Nigel Farage, el Donald Tump, el Santiago Abascal, el Javier Milei de les illes britàniques.

Farage va ser el principal motor del Brexit, enemic dels immigrants, siguin aquests d’ Espanya, Polònia o el Senegal. La setmana passada va aprofitar l’embolic a Ceuta per declarar que allà s’entaulava “una batalla pel futur de la nostra civilització”. Amic de Trump (faltaria més) i admirador declarat de Vladímir Putin, Farage es troba de sobte en una batalla pel seu propi futur polític. En cas d’haver estat considerat fa un parell de mesos com a possible primer ministre britànic, segons les enquestes, avui està en crisi, investigat per un comitè parlamentari per corrupteles de diners i abús de poder. Se l’acusa d’haver rebut una donació il·lícita de sis milions d’euros d’un correligionari que va estar empresonat vuit mesos als Estats Units per frau.

Li va costar a Farage de trobar una explicació. Interrogat en els mitjans, va declarar que els diners havien estat per a ús propi (“ Em puc comprar Ferraris amb ells, si vull”), que va ser un premi per haver liderat l’ exitosa campanya pel Brexit, que “ I a tu què t’importa?”. Contra les cordes, va optar pel que va pensar que seria una brillant jugada. Va renunciar com a parlamentari i va anunciar que es presentaria de nou com a candidat en la seva circumscripció de Clacton, cor de la ultradreta anglesa.

“Aquesta és la Gran Bretanya del xandall i les vambes”, va dir The Times de Londres sobre Clacton, “la Gran Bretanya dels salons de tatuatges, la Gran Bretanya de tots els nostres ahirs”. Una Gran Bretanya, podria haver agregat, que concentra la vulgaritat que tant ens repugna a Espanya dels turistes angleses.

Farage havia descrit l’elecció especial que va forçar a Clacton, i que se celebrarà dijous que ve, com un referèndum: jo Nigel, l’autèntic representant del poble, contra el maligne establishment. Només que l’establishment va entendre que anava i cap dels principals partits britànics—ni els conservadors, ni els laboristes, ni els liberaldemòcrates– no ha presentat un candidat a Clacton. Han boicotejat el plebiscit. El principal rival de Farage serà Count Binface.

Binface forma part d’una llarga tradició britànica de presentar candidats electorals satírics, gent que es riu de si mateixa i, precisament, de l’establishment, la qual cosa expressa al seu torn la profunda confiança que tenen els habitants de les illes en el seu antic i venerable sistema democràtic. Existeix un partit des de fa 50 anys anomenat The Monster Raving Loony Party, la traducció del qual vindria a ser “el partit monstre boig de rematada”. De moment, cap d’aquests surrealistes però simpàtics outsiders no ha guanyat un escó parlamentari. Binface podria trencar la mala ratxa, o així ho desitja el sector més assenyat de l’electorat nacional anglès.

Quines polítiques representa el Comte? Segons el seu manifest, abolir la renovació automàtica de les subscripcions en línia, limitar a 99 penics (una mica més d’un euro) el preu d’un popular gelat anomenat “99 Flake”, vincular durant 100 anys el sou dels ministres al dels infermers i prohibir snacks sorollosos en els cinemes i els teatres. En el cas específic de la seva actual campanya electoral, Binface promet que si és elegit diputat en el parlament de Westminster donarà qualsevol ingrés que obtingui fora de la seva activitat política a organitzacions benèfiques i que per cada dia que passi de vacances a l’estranger, en passarà deu a Clacton, atent a les inquietuds dels seus ciutadans.

Binface manté que votar per ell és votar per un candidat “seriós”. “L’objectiu no és mai ridiculitzar la democràcia, sinó el mal govern”, assenyala el superheroi extraplanetari. Preguntat aquesta setmana la principal raó per la qual els votants de Clacton haurien de votar per ell, va respondre, “ Perquè no soc Nigel Farage”.

Això significa oferir la irreverència, el somriure i la bondat com a alternativa al corrent mundial que representa Farage, la fórmula del qual consisteix a apel·lar a la por, a la ràbia i al ressentiment. Difícil que guanyi Binface, però si ho fes proposo que tots els que haurien votat per ell vinguin amb mi a Cadis l’estiu que ve. Els compraré totes les pintes de cervesa que vulguin.