Hi ha xifres que van molt més enllà dels números. Per exemple, la de les 508.000 persones que viuen a Catalunya però que no podran votar en les properes eleccions municipals del 2027. Són immigrants regularitzats que no compleixen amb els requisits que actualment estableix la llei perquè puguin participar en el sufragi: ser nascuts en algun dels països de la UE o en el grup de 13 amb els quals l’Estat espanyol té un conveni de reciprocitat. La participació d’aquest col·lectiu en la vida política del territori on han decidit establir – se queda anul·lada en tant que se’ls prohibeix el dret, com si es tractés de ciutadans de segona, de decidir mitjançant les urnes qui volen que els governi. La coneguda i respectada associació no governamental Ciemen ha tornat a posar el dit a la llaga en un tema recurrent com és la participació dels immigrants en les diferents cites electorals. L’entitat insisteix a reclamar a les administracions, cadascuna en les seves competències, que afavoreixin que la participació en els comicis deixi de ser una cursa d’obstacles. Facilitar els tràmits burocràtics, afavorir l’acompanyament o intensificar les campanyes informatives no són només graons d’una escala cap a una democràcia plena, sinó elements clau per tallar d’arrel el discurs de la ultradreta que fomenta la divisió negant els drets polítics i civils de determinats grups. Uns drets polítics i civils que s’haurien de garantir des del mateix naixement en el territori i no com ara, que depenen d’un llarg periple marcat per l’Estat abans no s’aconsegueix la nacionalitat.

Participar en la vida d’un país va més enllà de contribuir – hi econòmicament a través dels impostos. Vol dir ser membre de la comunitat en tots els aspectes, amb drets i obligacions, i obviar – ho evidencia que la hipocresia institucional no diferencia entre partits quan es tracta de posar fi a una situació anòmala. És amb decisions de calat com la que reclama el Ciemen quan el camí cap a la inclusió social dels nouvinguts i la convivència intercultural a barris i ciutats deixen de ser només boniques campanyes publicitàries i es transformen en la base d’un sistema polític just.