L’informe sobre El dret a vot de les persones immigrades a Catalunya: anàlisi de potencialitats en l’àmbit municipal, impulsat pel Ciemen, dedica una primera part, a càrrec d’Andreu Domingo, sotsdirector del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), a analitzar dades del padró i identificar quatre tipologies de municipis que es consideren prioritaris per a la intervenció pública, a fi de mirar – hi d’incidir per a una major participació electoral de la immigració, si cal amb estratègies diferents en funció de la procedència dels nouvinguts. En primer lloc, així, descriu les grans ciutats que en concentren la xifra absoluta més alta, en què destaquen els 180.000 potencials votants estrangers empadronats a Barcelona (103.000 de la UE i 76.000 de la resta de països amb conveni) i, a molta distància, els 28.000 de l’Hospitalet i al voltant dels 10.000 que sumen a Sabadell, Tarragona, Badalona, Lleida i Terrassa. El segon grup identifica ciutats mitjanes on, tot i tenir un volum inferior de potencial vot estranger, es veu possible una comunicació més propera en adquirir – hi més rellevància la xarxa de centres cívics i entitats socials, i per tant desplegar “actuacions intensives i sostingudes amb un elevat impacte territorial”, segons Domingo. Aquí hi hauria municipis amb més pes de ciutadania europea, com ara Sitges i Cambrils, i d’altres com ara Vic, Manresa i Granollers, amb més extracomunitaris. També Girona, Reus, Cornellà de Llobregat i Castelldefels es podrien incloure en aquest grup.

L’estudi assenyala un tercer grup de municipis amb menys habitants però on el pes de la població estrangera amb dret a vot és molt alt. Són els indrets que per les seves dimensions permeten la intervenció més directa, que per tant hi té un impacte esperat més gran, donada la major proximitat social i institucional. És el cas de Guissona (on és vora el 32% del cens), Alcarràs i Mollerussa, amb una elevada presència de treballadors agrícoles i ramaders, si bé a la llista també hi ha molts municipis eminentment turístics, com ara el Perelló, Sitges, l’Escala, Mont – roig del Camp, Lloret de Mar, Roses i Salou, on la població estrangera està més aviat conformada per europeus jubilats o amb segones residències a prop de la costa.

Tot i que no s’hi pot incidir ara mateix, l’informe encara identifica un quart grup de municipis que es consideren especialment rellevants per a l’anàlisi, els que concentren més volum d’immigrants sense cap tipus de dret de sufragi, la qual cosa fa evident les “limitacions estructurals del sistema per a la representació democràtica en societats altament diverses com la catalana”. “Aquí la reflexió sobre la participació electoral es vincula directament amb els reptes de representació democràtica i inclusió política”, analitza Domingo. En aquest cas, lidera el rànquing Salt, amb un 34,7% de població sense dret a vot, sobretot magribins i subsaharians, nacionalitats que, a diferència per exemple dels llatinoamericans –la majoria dels quals tenen dret a la naturalització a partir dels dos anys de residència–, necessiten almenys 10 anys a l’Estat per poder obtenir la nacionalitat espanyola. També són al capdamunt Guissona, amb una gran colònia d’ucraïnesos, i altres pobles eminentment agrícoles com ara Aitona i la Granja d’Escarp, a banda de ciutats de costa com ara Lloret i Platja d’Aro, sense oblidar municipis mitjans d’interior com ara Vic, Figueres, Olot i Manlleu, on la xifra supera el 20%.