No només Itàlia i França, sinó també Finlàndia –al cim de tot en la valoració democràtica– s’ha apuntat a criticar el desgavell migratori a l’Estat espanyol; per cert, un Estat invisible pel que fa a polítiques de natalitat (prova del cotó de la sinceritat i coherència quan es parla de “polítiques socials”, ja que repercutiria en el conjunt de la societat) preferint, en canvi, allaus migratòries una rere l’altra, amb la il·lícita “franquícia” de regularitzar après la lettre en lloc de fer – ho inicialment. I, ves per on –per exigir aproximadament el mateix seny i respecte democràtic als interessos de l’electorat–, a AC de la Sílvia Orriols se la titlla d’“extrema dreta”! Papers fal·laçment intercanviats, quadratura del cercle possible dins la CE78, la que preserva els interessos dels hereus d’un vell i criminal règim… i de tots aquells que han acceptat llur “protecció”. No treu, però, el pesant llast que és per a AC les simpaties mostrades per Trump, Milei i la tria de certs personatges ben antagònics als interessos i tarannà d’aquest país.