Margarita Robles i Fernando Grande – Marlaska són dos magistrats en excedència i dos dels tres ministres –l’altre és Luis Planas– que es van enrolar el juny del 2018 al govern de Pedro Sánchez i que vuit anys després encara continuen a bord de la nau, però estar units en circumstàncies biogràfiques no significa que entre ells s’hagi forjat la millor de les químiques en el Consell de Ministres, sinó tot el contrari. Enmig d’un moment de debilitat –un més– de Marlaska com a ministre de l’Interior pel creuament de 50.000 immigrants del Marroc a Ceuta –que té una població de 84.000 habitants– a través de la frontera del Tarajal, la ministra de Defensa, Margarita Robles, va trencar la línia oficial que mantenia fins ara el govern de Pedro Sánchez i va apuntar al Marroc. “Tothom ha de tenir clar que la integritat territorial i la sobirania espanyola no es toquen, que Ceuta i Melilla no se les toca. Demano al govern del Marroc que arribi fins al final per saber què ha succeït; no pot ser que s’utilitzi menors –com s’ha fet– o persones llançant – los a la mort sense més com a conseqüència d’actuacions a les xarxes”, va etzibar Robles des de Saragossa minuts després que a Madrid el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, exonerés el Marroc i el presentés com un “soci” fiable.

El Congrés viu un mes inhàbil per les vacances parlamentàries i Sánchez no té ara per ara previsions en l’agenda política fins al dimarts 25 d’agost, en què tornarà a reunir el Consell de Ministres al final del seu retir estiuenc, però això no vol dir que el president del govern no tingui pressió parlamentària per donar explicacions de l’episodi de la crisi migratòria a Ceuta. Mentre que el PP ha exigit a Sánchez explicacions al Congrés i al Senat, Junts ha adreçat una carta als ministres d’Interior i d’Afers Exteriors i al comissari europeu Magnus Brunner i ha registrat quatre bateries de preguntes al govern espanyol perquè detalli la gestió de la crisi i la coordinació amb Frontex i la UE, les actuacions diplomàtiques amb Rabat i les conseqüències de la sentència del Tribunal Suprem que prohibeix la devolució de les persones que entrin nedant a Ceuta i Melilla.

El que neguiteja ara el govern de Sánchez, però, és el foc amic entre els seus ministres. El mateix dia que Defensa filtrava que el CNI va informar d’una possible i imminent allau migratòria en contra del que ha sostingut des de Ceuta Marlaska, la ministra Margarita Robles va lloar la feina de la central d’espies que dirigeix Esperanza Casteleiro en aquesta crisi. “Jo no entraré en cap discussió que no afavoreix ningú i només afavoreix uns pocs i no entraré en cap altre debat. El meu reconeixement i el meu agraïment als homes i dones del CNI, del Cifas (centre d’intel·ligència de les forces armades), dels serveis d’informació de la policia i de la Guàrdia Civil, que en tot moment, en condicions molt difícils, i que no es poden explicar, fan la seva feina. Els serveis d’informació d’Interior i de Defensa, en col·laboració amb els serveis d’informació d’altres països, hi estem treballant”, va enaltir. I Robles va anar encara més enllà en l’elogi quan se li va suggerir la pregunta d’un possible error del CNI no detectant el moviment de 50.000 persones en la seva frontera més sensible. “Al CNI hi tenim homes i dones excepcionals. I quan hi ha homes i dones excepcionals el que s’ha de fer és posar en valor el treball que fan”, va reivindicar Robles. “Qui hagi estat al darrere d’això, les màfies o qui ho hagi consentit o tolerat, haurà d’assumir responsabilitats”, va reblar la titular de Defensa tot elevant el to contra Rabat com ningú de La Moncloa ho ha fet.

La versió lliure de Robles xoca frontalment amb el que Marlaska –instal·lat a Ceuta des del mateix dijous 30 d’agost de l’esclat de la crisi– ha sostingut in situ en les seves múltiples compareixences. “No, no hi ha cap informe relatiu al fet que una situació com la que va succeir el dia 30 hauria pogut sorgir, evidentment”, va argumentar Marlaska dissabte a l’hora de descartar un informe del CNI que alertava del caos que ha obert informatius a tot Europa. Qui sí que va voler prevenir les autoritats des del dijous 29 d’agost –vint – i – quatre hores abans de l’allau que la ultradreta identifica com a “invasió”– va ser el president de la ciutat autònoma de Ceuta, el popular moderat Juan Jesús Vivas. “Estem vivint una situació extremadament greu. I si es manté la intensitat en el flux d’entrada en breu podem estar en unes xifres similars a les que hi va haver en l’episodi del maig del 2021”, va ser l’avís en públic i en privat de Vivas –amb l’experiència de 25 anys al poder– al Madrid oficial. “Ens van dir que seria el de cada estiu”, revela Vivas sobre la resposta rebuda. La magistrada de l’Audiencia Nacional María Tardón va sol·licitar ahir un informe sobre l’entrada massiva a la comissaria general d’estrangeria i fronteres per esclarir si és l’ens competent per obrir diligències arran d’una denúncia de Iustitia Europa assenyalant que es pot haver incorregut en els delictes contra la seguretat pública i d’afavoriment de la immigració il·legal.

Després de la carta que Pedro Sánchez ha enviat a Ursula von der Leyen (Comissió Europea), Antonio Costa (Consell Europeu) i a Micheál Martin (primer ministre d’Irlanda i president de torn de la UE) en què mostra la “profunda preocupació” per la reacció d’alguns socis europeus –entre els quals la Itàlia de la ultradretana Giorgia Meloni–, avui els ministres d’Interior de la UE es reuniran d’urgència per abordar la crisi viscuda a Ceuta. “Hi ha hagut països, estats i governs que no han estat a l’altura. El govern italià n’és un”, denuncia el cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel Albares, que recorda que Itàlia ha viscut en alguns moments “absolutament inundada d’immigrants irregulars” amb “crisis repetitives” a l’illa de Lampedusa (Sicília) que “no és capaç de resoldre” i Espanya “sempre ha estat solidària, políticament i en els fets”. El problema més urgent d’Albares, però, és de diplomàcia interna perquè ell sosté que “el Marroc va oferir la seva col·laboració per intentar impedir el flux de persones des del primer minut, des del primer segon” –sense aclarir si ell situa el primer segon de la col·laboració en el moment previ al pas massiu, durant el pas o bé després– i una companya del Consell de Ministres com Robles exigeix a Rabat precisament que ho esclareixi.