Xantatge migratori

Avui, , 04-08-2026

Mira a la càmera somrient, els ulls riallers, la mirada segura i les celles ben perfilades. El cabell pentinat enrere i els braços plegats sobre la samarreta esportiva. És un dels rostres de la tragèdia de Ceuta: la jove de 20 anys Faten Ben Amar El Azizi, futbolista del Maghreb Atlético Tetuan. El club ha confirmat que va morir ofegada intentant creuar la frontera nedant. No sabrem mai què la va impulsar a arriscar – ho tot, però ho podem imaginar: més oportunitats, més llibertat, més somnis… Per justificar que el drama humanitari que s’ha viscut aquests dies és fruit del xantatge del Marroc a l’Estat espanyol, s’ha presentat els joves marroquins com uns titelles o uns aventurers. El xantatge és real, però la motivació d’algú que es juga la pell saltant al mar no pot ser altra cosa que desesperació. Com la de la persona, probablement la mare, que es va endur un nadó de dos mesos en un flotador. Dic probablement perquè el nadó ha estat localitzat viu, però tot sol.

S’han ofert dades sobre el creixement econòmic del Marroc per desmuntar la idea dels migrants pobres. És una altra manipulació. Al Marroc, l’atur juvenil supera el 37%, els contractes laborals són extremament precaris, hi ha repressió policial brutal contra els que es manifesten per reclamar millores en serveis públics, l’homosexualitat està perseguida i castigada… Els joves que com la Faten van intentar entrar a Ceuta veuen Europa com un espai segur i d’oportunitats. I la monarquia autoritària de Mohamed VI se n’ha aprofitat, com ha fet sempre que vol recordar que controla l’aixeta migratòria. Imaginem que en lloc del drama de Ceuta, un vaixell ple de turistes s’hagués enfonsat cent quilòmetres més enllà, davant les costes de Marbella, i noranta persones s’haguessin ofegat. Ara mateix ja sabríem la vida de totes les víctimes, els cossos haurien estat repatriats, s’investigaria a fons la catàstrofe, es decretarien dies de dol, s’asseguraria atenció psicològica als supervivents… El morts a Ceuta quedaran en un vergonyós oblit, només pel fet de ser al costat equivocat del mar.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)