Els grans incendis de fa pocs dies han deixat al descobert la deixadesa del govern espanyol amb relació als bombers. Els casos de corrupció al voltant del president Sánchez van retratant una màfia instal·lada al cor de l’Estat. Des del tràfic d’influències en càrrecs públics fins als negocis personals amb els diners de la sanitat pública. Europa els ha renyat públicament per la manca de diligència en perseguir la corrupció. El cas Zapatero fins i tot escenifica ingredients de les pel·lis gangsterils. En política el PSOE ha posposat fins al setembre la reforma del sistema de finançament autonòmic. A banda d’esborrar del pacte que Catalunya recaptés els impostos, ara intenten dividir el vot del PP per intentar que ERC voti junt amb PP la reforma autonòmica. Volen deixar clar que és una reforma que no trenca la uniformitat de l’Estat autonòmic. Però com que els problemes no resolts no desapareixen mai, i només es poden ocultar temporalment, el problema de la gestió migratòria ha esclatat de forma hiperbòlica amb l’entrada de més de seixanta mil joves a Ceuta. La magnitud de la xifra fa imprevisibles els efectes polítics tant en el govern com en els electors. La flagrant vulnerabilitat de la colònia espanyola ha quedat en evidència. Més enllà de les causes que s’han apuntat, algunes meres repeticions de tòpics que no quadren amb els fets, ens interessa subratllar que el PSOE té pendent un compromís que va pactar amb representants de Catalunya sobre el traspàs de la competència de la immigració. Sabran fer – se respectar els representants de Catalunya amb relació a la gestió de la immigració, vist l’impacte que té en l’habitatge, la sanitat, l’educació i el model econòmic en qüestió?