Divendres passat, amb una marea humana de cinquanta mil persones escampada per la ciutat autònoma de Ceuta i un Abascal exigint poc menys que la declaració de guerra, en Feijóo sortia a escena igual d’hiperventilat denunciant la suposada ocupació marroquí i criticant el govern de Pedro Sánchez perquè en comptes de treure tancs i bombarders es limitava a instal·lar unes boies al mar. Tots aquests profetes de l’apocalipsi que anunciaven la fi de la civilització cristiana van quedar en ridícul en només vint – i – quatre hores quan tres quartes parts dels nois i noies que havien intentat forçar la frontera tornaven voluntàriament cap a casa. I si abans de garlar amb eufòria partidista el líder del PP s’hagués molestat a consultar, hauria sabut que les mal anomenades boies serien en realitat una balisa amb prou gruix i allargada per a desactivar l’efecte crida del Tribunal Suprem, segons el qual si hi arribes nedant no pots ser retornat en calent. Amb la balisa instal·lada, doncs, ja no poden dir jurídicament que arribin nedant. El Govern de Sánchez potser va reaccionar tard però encara bo que ho ha solucionat sense enfrontaments, sense cedir al llenguatge propi de la cabra de la Legió i sense cedir tampoc a les pressions populistes d’altres governs europeus que, com Meloni a Itàlia, han quedat retratats: els importa el rèdit electoral no pas la vida de les persones. Resulta encoratjador veure com, superats els nervis del primer dia, els veïns de Ceuta han plantat cara als camises negres de Nucleo Nacional i els han fet fora dels seus barris al crit de “Ceuta sí, nazis no!”. I resulta indignant que, amb72 persones havent deixat la vida en l’intent d’arribar a Europa, surti en Frigodedo –ai, vull dir Figaredo–, també de VOX, parlant de “caçar persones“. Com es nota que en la seva ignorància racista ni tant sols sap qui és en Kunta Kinte. Una altra de les lliçons de la crisi de Ceuta és aquesta: quan els incendis forestals cremen les comunitats governades pel PP per culpa de la manca d’inversió en equips d’extinció, Feijóo demana que no s’aprofiti l’ocasió per fer politiqueig. Però quan un altre tipus d’emergència permet tocar la pera al govern central no perd ni un segon a posar – hi cullerada i a dir – les de l’alçada d’un campanar. El mateix campanar des d’on recuperarà la tradició de llençar cabres –exceptuant la legionària– si algun dia governa. Per amor a la pàtria.