Com que la millor defensa és un bon atac, Pedro Sánchez, sabent – se la riota internacional, no va dubtar a criticar ahir l’“egoisme” d’alguns líders europeus respecte al ridícul mundial que ha protagonitzat l’Estat espanyol a Ceuta, on ha estat incapaç de contenir una allau de 60.000 marroquins creuant la frontera entre el Marroc i la Unió Europea, una frontera que s’ha evidenciat que és més prima que un paper de fumar –i que una boia flotant–. Per què vols una frontera, si a la pràctica és inexistent? No n’hi ha prou fent anar la calculadora i dir que per Itàlia entren més migrants que per Espanya quan les imatges valen més que mil xifres. Que lluny que queda aquell desplegament esperpèntic de l’exèrcit espanyol sobre l’illot de Perejil.

No tocava de peus a terra la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, quan ahir va dir, després d’una trucada amb els seus comissaris per abordar la situació, que la gran majoria de les persones que van arribar de manera il·legal a Ceuta han tornat al Marroc “gràcies a l’eficaç tasca de les forces de l’ordre espanyoles i marroquines”. Ineptes uns, atiadors els altres. El Marroc juga com i quan vol la carta de l’emigració per pressionar Madrid, que, per cert, li aporta grans quantitats de diners perquè contingui els fluxos migratoris. En qualsevol cas, el ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande – Marlaska, culpava de la crisi les màfies. Entre la geopolítica, la necessitat imperiosa i les xarxes socials, el balanç de víctimes mortals en aquest darrer assalt assolia ahir les almenys seixanta – set, segons les autoritats espanyoles.

Sobre el terreny, s’entrava en una “raonable normalitat” a la ciutat autònoma, segons Grande – Marlaska, igual que a l’altra banda de la línia divisòria, amb un blindatge fronterer, ara sí, de les forces de seguretat marroquines mentre els serveis de neteja, amb excavadores, treballaven per desbrossar la principal via d’accés a Ceuta, plena d’autobusos i cotxes cremats i brossa escampada.

Com els taurons que oloren sang, no va faltar ahir la visita a Ceuta del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que va acusar d’inacció el president del govern espanyol, amb una resposta “tardana, insuficient i ridícula”: “És impossible no saber que un contingent tan gran de persones es dirigia cap a Ceuta des de feia dies.”

Mentrestant, als ports i aeroports, Itàlia aplicava també el postureig ultra amb controls aleatoris als viatgers procedents de l’Estat espanyol, després de la decisió de Giorgia Meloni de suspendre temporalment l’acord Schengen. Tanmateix, els postulats de Meloni van calant a la resta d’Europa. La dirigent italiana impulsava, juntament amb la seva homòloga de Dinamarca, Mette Frederiksen, una carta firmada per vint – i – dos països europeus per demanar a la cúpula de Unió Europea una reunió dels ministres de l’Interior per coordinar el reforç de les fronteres comunitàries exteriors. “La posició que Itàlia ha defensat durant molt de temps és compartida ara per un nombre creixent de nacions europees”, va celebrar Meloni. Sánchez –que ahir començava les vacances a Lanzarote– demanava a Von der Leyen la mateixa trobada amb una carta pròpia. Els ministres es reuniran demà passat.

Al pas fronterer de la Jonquera, la jornada era de normalitat total, això sí, amb la presència visible d’efectius policials francesos. París va anunciar que reforçaria amb 334 agents els diferents punts fronterers amb l’Estat espanyol. Es nota que s’acosten les eleccions presidencials.