Veurem com acabarà qualificat als arxius l’episodi de Ceuta (entrada i sortida de 60.000 persones en unes hores per un pas prou senzill de barrar per un estat). Ves a saber si triomfarà la classificació com a actualització de la Marxa Verda cinquanta anys després. O potser guanya el relat de guerra híbrida, que es fa sense tancs, amb civils i ús diabòlic de les xarxes socials. O potser ho continuen emmarcant en la crisi migratòria, que és, ara per ara, el debat que més interessa enterbolir a la majoria. En tots els casos s’acabarà veient més que clara la mà i el cervell del Regne del Marroc i la incapacitat del govern més progressista de la història per afrontar problemes d’una certa magnitud. Una vegada més veig improbable que el relat històric que triomfi sigui el de Pedro Sánchez, que ha parlat de “les màfies que han provocat una violació i atac a la integritat territorial d’Espanya” en primera instància. Després s’ha tornat a fer el Calimero, i ha renyat Europa. Que egoistes que s’han mostrat els socis! Al veure les imatges dels fets i la inutilitat i la incompetència que desprenien s’han posat les mans al cap en lloc de plànyer els espanyols i ajudar – los amb les màfies de la immigració. S’han comptabilitzat més de seixanta morts i s’ha desplegat un neumàtic. No vull imaginar a quant pujarà el recompte el proper incident i tinc ben clar que Ceuta acabarà marroquina. De tant que col·laboren, segons diu el govern espanyol.