El neologisme ja s’ha fet present a les tertúlies, l’agosticisme comprèn des de polítics que es deixen entrevistar amb calces curtes i barret de palla, fingint bon rotllo i relaxament, fins aquells que, com l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, aprofiten que tots estem pensant en les vacances per incorporar d’urgència la filla a la policia municipal, que tot queda a casa. En defensa pròpia, la batllessa –així s’autoanomena la sempre alliçonadora líder d’Aliança Catalana– al·lega que tot s’ha fet d’acord amb la normativa i que la seva filla va obtenir la millor nota en les proves de selecció. Home, senyora batllessa, només hauria faltat que s’hagués imposat amb la pitjor. No hem de perdre de vista tampoc l’agosticisme del cas del nyap de les proves PISA, que cueja amb nous detalls cada vegada més cridaners. Ara resulta que el Ministeri d’Educació va avisar el departament de la consellera Niubó l’abril del 2025 que el procediment no s’estava realitzant bé. L’avís va ser adequadament canalitzat fins a la cúpula del departament o es va perdre pel camí? Esperem que no hagi de passar l’agost per saber – ho. De moment, la síndica de Greuges ja reclama informació.

També agosteja Isabel Díaz Ayuso quan, aprofitant la quarta onada de calor i que diputats i diputades ja tenen la crema solar a la maleta, ha fet comprar un àtic de luxe de gairebé cinc – cents metres quadrats en un dels barris selectes de la capital espanyola amb fons de la Comunitat de Madrid. Com sempre, els malpensats som els periodistes, que no entenem que amb la seu actual en obres calia una alternativa que segons ella havia de servir per fer – hi reunions. Doncsfaria falta una taula més grossa que la del rei Artús, els seus cavallers i en Merlí de convidat per omplir tants metres quadrats. I, sobretot, caldria adaptar – ho a la normativa urbanística que impedeix l’ús d’oficines en aquesta zona per damunt de la primera planta. En un gir de mala prestidigitació, a la vista de les crítiques desfermades el govern popular anunciava ahir que posa l’àtic a la venta i que els fons aniran a les indemnitzacions dels afectats pels incendis.

Més agosticisme l’ha practicat el Consell de Ministres de Pedro Sánchez acordant l’indult parcial de Laura Borràs a les portes de l’agost, amb la idea que passi el més desapercebut possible de cara a una oposició que mou l’aleta només d’olorar sang. Però ha estat la mateixa Borràs qui ha torpedinat l’estratègia monclovita, remarcant que ella no accepta “el relat de l’indult vinculat al perdó. No he demanat perdó perquè no he comès cap delicte.” I per recordar que res impedirà que continuï treballant per a l’independentisme, encara que actualment ja no sigui a primera línia. És entendridor sentir el president espanyol afirmant que es tracta d’una decisió de lògica jurídica que no té res a veure amb les intermitents i fonedisses negociacions amb Junts. Home, la mateixa Borràs ha remarcat que “que un tribunal de justícia et condemni però digui que per raons de justícia demana un indult, sembla un acudit de mal gust”. En qualsevol cas, un indult està sempre ben aplicat a qualsevol persona sense delictes de sang, i tard o d’hora s’haurà d’afrontar el debat pendent: sobre polítics indultant polítics i sobre els aforaments que protegeixen diputats i diputades.

Els milers de joves que en el dia ahir van entrar a Ceuta també agostejaven aprofitant que algú havia abaixat la guàrdia o havia atiat els ànims, però en el seu cas d’una forma dramàtica perquè els impulsa la manca d’expectatives al Marroc. Aquí l’efecte crida el pot haver provocat el Tribunal Suprem, després de sentenciar que no es pot retornar en calent els que entrin nedant a Ceuta o Melilla. Novament davant aquests episodis dramàtic cadascú es va retratar. El Partit Popular com sempre afanyant – se a criminalitzar amb pinzellada gruixuda tota la jovenalla, demanant el tancament de fronteres i la mobilització de l’exèrcit. Per fer front a gent armada exactament de quina manera?, calia preguntar – se només de veure les imatges de la desfilada humana. L’única arma hauria de ser la diplomàcia però al final el govern espanyol va caure al parany i va mobilitzar els militars.