L’Informe Fènix té la virtut d’abordar un problema real –la degradació de les condicions de vida– i d’oferir – ne una explicació plausible i fàcil d’entendre. També se li pot reconèixer el mèrit d’haver situat al centre del debat una qüestió que Catalunya difícilment pot continuar ajornant: quin model productiu necessita per garantir el benestar de la població. Com tota anàlisi econòmica, però, és discutible tant per l’elecció dels indicadors com per la interpretació que en fa, les conclusions a què arriba i les receptes que proposa. En aquest cas, els seus autors –economistes de prestigi– defensen que es tracta d’un exercici deliberadament sintètic, centrat en allò que consideren essencial, per no dispersar el debat. Tanmateix, en aquest afany de focalització per no distreure del que estimen important, l’informe pot haver caigut en una visió gairebé maniquea de la realitat.

En concret, la identificació de sectors que constitueixen una “càrrega” i la recomanació que siguin “neutralitzats” susciten dubtes raonables, que diversos economistes han argumentat recordant que l’activitat econòmica no funciona en compartiments estancs i que intervenir sobre un sector concret pot acabar generant efectes no desitjats sobre molts altres. Però més controvertida encara és la tesi dels “salaris subvencionats”, segons la qual determinats llocs de treball amb remuneracions baixes i ocupats per immigrats només són sostenibles perquè els seus treballadors reben un “salari social” en forma de serveis públics finançats per la resta de contribuents, i que llasten l’economia. Quan l’explicació d’un fenomen posa l’èmfasi en els treballadors amb salaris baixos i en la immigració, és difícil evitar que el relat acabi desplaçant la responsabilitat cap a aquests col·lectius. I no cal fer – ne una lectura malintencionada. Els autors han insistit que l’informe no és ni “turismofòbic” ni “antiimmigració” i han atribuït la controvèrsia al fet que no s’han explicat bé. Si és així, caldria aclarir alguns aspectes del plantejament, perquè el marc interpretatiu que proposa sembla conduir, de manera força natural, a unes atribucions de responsabilitat discutibles i potencialment perilloses.