La immigració ha anat guanyant pes en l’agenda de diverses institucions econòmiques catalanes. El Cercle d’Economia hi ha dedicat una nota d’opinió monogràfica, el Col·legi d’Economistes ha impulsat diversos debats específics i Pimec s’ha pronunciat amb motiu del procés extraordinari de regularització de persones migrades. Malgrat els matisos, comparteixen un diagnòstic de fons. En primer lloc, que la immigració és necessària per compensar la baixa natalitat i l’envelliment de la població. En segon lloc, que els fluxos migratoris s’han de gestionar de manera planificada, d’acord amb les necessitats del model productiu i no només reaccionar – hi quan ja s’han produït. I, finalment, que la integració exigeix recursos suficients en àmbits com l’habitatge, l’educació, la sanitat o la inserció laboral.

En concret, el Cercle d’Economia ha demanat una veritable política migratòria amb una premissa clara: “Si volem avançar cap a un model econòmic de més productivitat, és imprescindible que la política migratòria estigui alineada amb aquest objectiu. Continuar gestionant la immigració com s’ha fet fins ara dificulta el canvi de model econòmic que el país necessita”, sosté en la nota d’opinió publicada el febrer passat. En aquest mateix document, el Cercle considera el procés extraordinari de regularització –que aleshores era un anunci del govern espanyol– com la “constatació d’un fracàs” de la política migratòria. Els autors conclouen fent una crida als partits polítics perquè busquin amplis consensos i articulin unes polítiques d’Estat.

Sense formar part del Col·legi d’Economistes però amb un vincle personal evident –entre els seus impulsors hi ha diversos exdegans de la institució–, el grup Economistes pel Benestar (Albert Carreras, Joan B. Casas, Francesc Raventós, Daniel Quer i Josep Reyner) van traslladar a l’opinió pública el document Una política migratòria útil per una transformació econòmica i social. El text comparteix alguns dels diagnòstics que també apareixen en l’Informe Fènix, presentat un mes abans, especialment pel que fa a la relació entre model productiu, productivitat i immigració. Així es desprèn de passatges com aquest: “El creixement recent de l’economia catalana s’ha produït de manera clarament dual. D’una banda, sectors d’alt valor afegit i elevada productivitat però amb capacitat limitada de crear ocupació; de l’altra, sectors intensius en mà d’obra, de baixa productivitat i salaris baixos, que concentren bona part de la nova ocupació. És en aquest segon segment on s’incorpora majoritàriament la població immigrada.”