La regularització d’immigrants a l’Estat espanyol s’ha tancat amb gairebé 1,2 milions d’expedients a l’Estat, 257.000 a Catalunya. Tenir la realitat descrita amb precisió és imprescindible per definir estratègies i dimensionar serveis. Però regularitzar sense més, sense aplicar cap política migratòria, és d’una miopia colossal… i un regal per a l’extrema dreta xenòfoba. No pot ser que continuïn arribant a Barajas ciutadans d’Amèrica del Sud sense necessitat de visat i, per tant, sense control. Aquest és el colador, i no les pasteres assassines. Oportunitat perduda.

És tan ideològic el papers per a tothom que ha brandat tota la vida l’esquerra dogmàtica com oposar – s’hi en nom de l’estrès que patiran els serveis, com fan els que enyoren les velles fronteres: que no cola, que ja són aquí, que ja van a l’escola, al metge i que ja tenen (o busquen) un cau on viure. La regularització no tensiona res, ans al contrari, permetrà que aflori economia submergida, que cotitzarà i ajudarà a finançar els serveis que ja els atenen. El que sí que tensiona és l’arribada massiva i descontrolada, però no s’hi vol fer res. Ni tan sols Ayuso, encantada que li arribi gent que habla español.

Però papers per a tots, tampoc. Aquí no hi cap tothom perquè per aquesta regla acabarem sent els 10 milions que diu Illa. No hi cap tothom, sobretot si no reordenem aquest model de país falcat sobre una gran àrea metropolitana. Ja es parla d’una corona que arribaria a Girona i Tarragona… mentre la Catalunya interior es despobla sense cap política per revertir – ho d’una manera rotunda. I no s’hi val a justificar l’increment de població per combatre la caiguda brutal de la natalitat, que ha portat Catalunya a pugnar per aquest trist lideratge a escala mundial. La natalitat es fomenta sobretot amb ocupació de qualitat, amb oportunitats d’emancipació precoç basades en l’accés a habitatge assequible (i anem tan tard…) i, en última instància, amb incentius directes des del primer fill. Som molt rucs si no ens n’adonem.