El futbol uneix el món”. Pocs lemes podien semblar tan apropiats per a un Mundial. La paradoxa és que aquest ha estat marcat per enfrontaments polítics, tensions diplomàtiques i episodis de racisme. Més que unir, la pilota ha reflectit les fractures del planeta. Tampoc no va ajudar l’escenari. Els EUA, amb una polarització profunda i governats per un Trump cada vegada més intervencionista, no semblaven els millors amfitrions per simbolitzar la convivència. Mentre els estadis s’omplien, les batudes de l’ICE, les deportacions d’immigrants i un clima de divisió creixent continuaven.

En un esport cada vegada més global, el Mundial va reobrir el debat sobre immigració, identitat nacional i integració. El futbol té la capacitat de reunir sota una mateixa samarreta comunitats d’orígens diferents. Però la diversitat, fruit de l’evolució demogràfica, va tornar a mostrar també les seves divisions.

Els incidents no es van fer esperar. El bloqueig a l’entrada de l’àrbitre somali Omar Artan va ser el primer avís. Després van arribar les tensions entorn de la selecció iraniana, el temor dels aficionats hispans a la migra i diversos episodis de menyspreu per l’origen o el color de la pell d’alguns jugadors, simbolitzats pels insults racistes d’una senadora del Paraguai a Kylian Mbappé. La controvèrsia no va cessar. Abans de l’ Espanya – França, Mariano Rajoy va afirmar que els Bleus eren una selecció “d’altíssim nivell, això sí, sense francesos”. Pedro Sánchez va respondre: “Que guanyi el millor i que perdi el racisme”. Lamine Yamal va resumir la qüestió amb una frase: “Si el futbol serveix per a alguna cosa, és per integrar”.

La geopolítica tampoc no en va quedar al marge. Prèviament a l’Argentina – Anglaterra, Lionel Scaloni va demanar de no barrejar el futbol i altres assumptes. Però la vicepresidenta argentina, Victoria Villarruel, va alimentar la confrontació recordant que l’albiceleste ­jugava contra “els pirates usurpadors”. Després de la victòria, diversos jugadors van mostrar una pancarta amb el lema: “Les Malvines són argentines”.

El Mundial va tornar a demostrar que té la capacitat d’unir milions de persones al voltant d’una pilota, però també d’amplificar els conflictes del nostre temps. Aquest Mundial no només ha proclamat un campió, Espanya, també ha retratat l’època que ens toca viure.