Mariano Rajoy s’ha convertit en un comentarista de futbol, sobretot a propòsit dels partits que juga la selecció espanyola, a El Debate, un diari digital al darrere del qual hi ha l’Asociación Católica de Propagandistas (ACdP). En els seus articles, Rajoy hi fa de Rajoy amb les seves redundàncies, afirmacions “solemnes” que no diuen res (“Espanya ha guanyat perquè, quan es juga bé, es guanya”, cosa que no sempre és certa) i sentències de filosofia barata: “L’esforç és la clau” o “El futbol, com la vida, dona sorpreses”. Hi ha qui els llegeix per fer – se un fart de riure: ja volen tenir el seu punt d’humor, però sovint resulten còmics de manera involuntària.

El cas és que, d’acord amb el seu “pensament” simple i barroer, Rajoy ha escrit en un article que la selecció francesa de futbol és boníssima però que no hi juguen francesos. Li han dit de tot. Fins Julien Odoul, exercint com a portaveu del Rassemblement National, ha declarat que Rajoy és un racista i que la seva afirmació és vergonyosa i lamentable. El 1998, quan l’extraordinari equip sota la batuta de Zinedine Zidane va guanyar el mundial, Jean Marie Le Pen va dir coses com ara que aquella selecció, amb tants de “negres”, no representava la “França de sempre”: és allò que les bleus havien de ser blancs. Es podrà dir que Marine Le Pen, al capdavant de l’RN, no fa el mateix discurs que el seu pare. Sí, ha fet una operació de maquillatge. Però tot indica que França serà governada per un partit que, instaurant la “prioritat nacional”, decidirà qui són francesos, de manera que els fills i filles de “migrants” no ho tindran fàcil per tenir la nacionalitat francesa i, posem per cas, jugar en la selecció del país.