Als 75 anys, el líder de la França Insubmisa, Jean – Luc Mélenchon, no va mantenir gaire el misteri i el maig passat es va declarar per quarta vegada consecutiva candidat a les eleccions presidencials. Tirant pel dret, com en les anteriors convocatòries, respecte al conjunt de les esquerres i la possibilitat d’organitzar unes primàries entre els caps dels diferents partits. De fet, l’anomenat Nou Front Popular sorgit de les legislatives del 2024, des dels socialistes fins als insubmisos, passant per ecologistes i comunistes i que sumats a l’Assemblea quedaven al davant del grup majoritari de Marine Le Pen, ja fa temps que ha deixat d’existir des que els socialistes es van desmarcar de les mocions de censura als governs macronistes i van fer aprovar els seus pressupostos.

Ambdues parts van donar per trencades les relacions, amb uns ecologistes dividits entre socialistes i insubmisos i uns comunistes que tampoc reconeixen l’autoritat de Mélenchon. Les intencions de vot d’aquest en la primera volta giren entorn el 15%, mentre que si passés a la segona perdria àmpliament enfront de Le Pen amb un 33% contra el 67% de la ultradretana, segons un sondeig de la setmana passada. I és que, entremig, hi ha hagut precisament els seus enfrontaments amb els altres partits d’esquerra i les purgues dins els insubmisos abans de les darreres legislatives. La figura de Mélenchon, de la mateixa manera que atreu noves capes d’electors joves en les perifèries de les grans ciutats amb el seu radicalisme social, espanta altres capes intermèdies i, a més, provoca una mobilització de la dreta cap a Le Pen en un hipotètic enfrontament cara a cara.

En les darreres municipals, el primer aspecte es va constatar amb la victòria en una ciutat simbòlica com és Saint – Denis, al nord de París, de l’insubmís Bally Bagayoko enfront de l’alcalde sortint, socialista. Alhora, els mateixos insubmisos van afavorir que en ciutats com Lió o Marsella es mantinguessin els alcaldes ecologista i socialista amb la seva retirada en segona volta, pactada o no, davant la possibilitat que guanyés una coalició de dretes, amb suport de l’extrema dreta en el primer cas o, directament, de l’extrema dreta en el segon. Quan l’acord va ser a l’inrevés, en canvi, els electors van preferir votar un alcalde de dretes.

És a Saint – Denis, en aquest sentit, on Mélenchon va fer el seu primer gran míting al juny ja com a presidenciable. I allà va desenvolupar el seu concepte de “nova França”. Aquest és un terme que vol portar més enllà del tan criticat en aquest país comunitarisme, quan es parla de grups socials a part com els musulmans, i que en paraules de Mélenchon es refereix al canvi sociològic de la República i el seu model d’identitat. Així s’explica que, en aquest mateix míting, hi hagués força banderes franceses i, fins i tot, es cridés “On est chez nous” (“Això és casa nostra”) com a reacció al clàssic càntic xenòfob en les concentracions lepenistes però donant – li la volta.