El Casal Català de Califòrnia va enquestar als més de 500 catalans establerts a Silicon Valley, el principal ecosistema tecnològic del món, per esbrinar què els faria tornar a Catalunya i, sobretot, què els frena a l’hora de fer el pas. Les respostes dibuixen una realitat que va molt més enllà dels salaris. Les limitades oportunitats de desenvolupament professional, l’impacte que el retorn podria tenir en l’educació dels fills i unes retribucions inferiors són els tres principals obstacles que assenyalen els emigrants catalans per fer les maletes de tornada.

La fotografia de Silicon Valley és, però, només la punta de l’iceberg. Les dades de l’INE mostren que el fenomen és molt més ampli. El 2023, 34.679 catalans van emigrar a l’estranger i gairebé quatre de cada deu tenien estudis superiors. Són enginyers, investigadors, professionals sanitaris, científics o directius que han optat per continuar la seva trajectòria en altres països. Tot i que el nombre de retorns també ha augmentat els darrers anys, el saldo migratori continua sent negatiu i Catalunya segueix perdent més talent del que és capaç de recuperar.

Per a Antoni Montserrat, vocal d’Estudis i Anàlisis de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), que viu a Luxemburg des de fa dècades i està implicat en diferents entitats de catalans a l’exterior, les dades no deixen lloc a dubtes: el nombre de catalans residents fora del país creix de manera sostinguda, a un ritme d’entorn del 5% anual des de la crisi financera del 2008. Però hi ha una xifra que considera especialment reveladora: el 39% de les persones que marxen tenen estudis superiors, “en qualsevol país del món això s’anomena fuga de talent”, afirma.

El perfil de l’emigració catalana ha canviat profundament durant les darreres dècades. Si abans moltes sortides responien a motius econòmics o familiars, avui són cada vegada més els professionals altament qualificats que busquen desenvolupar la seva carrera en entorns més competitius.