Des del novembre del 2025 que no es publicava. L’acabament del contracte programa va provocar, segons la consellera de Territori, Sílvia Paneque, un cert endarreriment en les enquestes. És a dir, dificultats administratives, i no polítiques, assegurava. Ahir, finalment, després del retard, es feia públic el primer baròmetre d’opinió política del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) d’aquest 2026. El sondeig constata el que moltes veus adverteixen des de fa molt temps: l’ascens de l’extrema dreta. Si demà es fessin eleccions al Parlament, el PSC les guanyaria, aconseguiria entre 36 i 38 escons, per sota dels 42 del 2024, un resultat que confirmaria que els socialistes no acaben de treure profit del fet d’estar al govern de la Generalitat. ERC, a l’alça, obtindria el segon lloc, just al davant de la ultradretana Aliança Catalana (AC). Els republicans tindrien entre 24 i 26 diputats –en tenen 20–, mentre que els de Sílvia Orriols es propulsarien dels dos d’ara fins als 23 o 25. Qui sortiria perdent de la pujada seria Junts. S’enfonsaria dels 35 diputats actuals fins als 16 o 18. D’acord amb el baròmetre, hi hauria un empat entre Vox i el PP, amb 12 – 13 representants cadascun, i Comuns perdria entre un i dos escons fins als 4 – 5, els mateixos que aconseguiria la CUP. Si s’analitza d’on venen els suports d’Orriols, es certifica que es beneficiaria de fins a un 28% d’antics votants de Junts, però també obtindria un 23% de suports de persones que en les passades eleccions es van decantar per Vox.

L’enquesta dibuixa un panorama molt complex en què l’alta fragmentació de la cambra catalana podria dificultar les possibles aliances. Depenent dels nombres finals, l’actual tripartit d’esquerres –per a la investidura i el pressupost– estaria en perill i una eventual entesa independentista sols seria factible sumant – hi l’extrema dreta. Això amb un horitzó de dos anys per als popers comicis catalans. Ahir, a banda d’Orriols, no hi havia reaccions a una enquesta que es dona per fet que les formacions estan estudiant detingudament en privat.

Més enllà dels resultats electorals, el baròmetre també situava el suport a l’estat propi en el punt més alt dels darrers sis anys: un 45%. Una xifra que prova que una cosa és la situació dels partits, encara refent – se de la patacada electoral de fa dos anys, i una altra de ben diferent és el sentiment independentista, que no només es manté sinó que puja. L’accés a l’habitatge, segons l’enquesta, continua sent el principal problema dels catalans, seguit de la immigració i la inseguretat ciutadana.

Era ahir un dijous de dades. Com les que aporta regularment Plataforma per la Llengua, que presentava l’InformeCAT, un valuós estudi anual amb una trajectòria de quinze anys que recull dades i indicadors per oferir una panoràmica de l’estat de salut del català. I, com descriu l’ONG, estem en emergència lingüística. Una de les moltes xifres és que només dos de cada deu ciutadans inicien una conversa en català amb algú desconegut que li sembla estranger. El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, admetia l’empitjorament de l’ús social del català en els darrers anys, però enviava un missatge d’esperança assegurant que “no estem perduts” sinó que hi ha solució.

L’actualitat seguia pendent de la incalculable feina dels Bombers de la Generalitat, els Agents Rurals i tots els que han contribuït a l’extinció dels focs simultanis dels darrers dies. L’onada de calor es mantindrà fins dijous. I els Bombers ja alertaven que el risc persisteix perquè l’efecte de les altes temperatures és acumulatiu. A la tarda, es revifava l’incendi de Guimerà i quedaven confinats Verdú, Tàrrega, Vilagrassa, Granyanella i la vila de Mas Bondia.