En els Quaderns de la presó, Antonio Gramsci feia una mirada lúcida sobre un món que estava morint quan encara trigava a aparèixer el nou i “en el clarobscur sorgeixen els monstres”. Del seu raonament ha passat una centena d’anys i tornem a ser allà mateix, amb altres experiències però amb l’alè dels monstres al clatell. Fracassada l’esquerra progressista, inclús pels propis errors, la crisi estructural desconcerta la ciutadania i, aleshores, els depredadors veuen arribar la seva hora.

Els poderosos manen i es reparteixen el món i els petits cacics s’hi emmirallen per escurar els mísers espais de poder. Qualsevol alcalde se sent important i, al marge de distribuir el pressupost municipal segons els interessos electorals, s’atreveix a etiquetar els seus conciutadans amb carnets de bons o dolents i netejar la ciutat dels que assenyala com a indesitjables. Ell sap que els bons són els seus i els dolents són els bàrbars que “arriben amb ferri, telèfon mòbil i ulleres de sol” amb intencions delictives. L’alcalde amb vocació de xèrif sap que un veïnat insensible crea una societat deshumanitzada, temorosa del desconegut i propensa a la radicalització. A ell, home blanc, alt i presumptament educat, no li costa gens utilitzar les xarxes socials per difondre discursos xenòfobs, lemes destinats a imposar el “nosaltres” encara que sigui trencant la convivència ciutadana. Aleshores, rebota la fotografia d’un noi de pell morena com a suposat culpable de provocar incendis a la Serralada Litoral o reprodueix la imatge d’un xicot emmanillat, possiblement sense papers, que intentava robar a una dona amb una estrebada.

Sense més ni més, l’alcalde alt i blanc titlla el jove emmanillat d’“escòria humana” i de “canalla que aprofita la debilitat d’una dona”, “un individu que, si fos per mi, el tornava nedant al Marroc”. I un missatge als seus votants, al marge de qualsevol anàlisi del perquè: “Seguiré treballant cada dia a favor dels veïns i perquè qui vingui a delinquir trobi una resposta ferma.” Un llenguatge intencionat que alimenta ideologies excloents. L’alcalde, famós a la comarca, va sumant un historial cada vegada més marcat per les afirmacions intransigents de caràcter racista, i mai no podrà esborrar el 17 de desembre del 2025, quan va ordenar el desallotjament del B – 9, on malvivien 400 persones, o l’emoció que va sentir quan un fill seu va gravar uns presumptes carteristes i va penjar les imatges a les xarxes. Ell, l’home blanc i ben vestit, que fins i tot va promocionar el quasi linxament d’uns sensesostre refugiats en una església.

El batlle és prou llest i sap que la desmesurada actuació li aporta vots quan denuncia culpables i els llença al circ dels petits depredadors, gent que oculta les seves frustracions inculpant l’immigrant. Alimentant la cultura de l’odi, hi ha qui cerca els beneficis interessats, al preu de trencar la convivència. Potser ser fatxenda i intransigent, a curt termini, aporta beneficis, almenys mentre els monstres vagin establint el joc de despropòsits. Amb tot, cal dir ben fort: no en el meu nom.