La trobada anual de la xarxa de recerca sobre migració, integració i cohesió social Imiscoe (International Migration, Integration and Social Cohesion in Europe) s’està duent a terme a la Facultat de Lletres de Girona, al Barri Vell, amb un seguit de xerrades, debats i activitats centrats a enfortir els estudis migratoris a través del compromís comunitari.

El congrés va arrencar dilluns amb una idea compartida per diversos ponents: els estudis sobre migracions han de deixar de parlar només sobre les persones migrants i començar a construir coneixement amb elles.

La 23a conferència d’aquesta xarxa de recerca, ha congregat unes 1.350 persones –presencial i a través de xarxes– i 75 països d’arreu del món. En la benvinguda, i de manera presencial, més de 300 van participar – hi. L’objectiu és clar: promoure enfocaments participatius, col·laboratoris i reflexius.

Durant la inauguració es va posar en valor la cooperació científica internacional, la necessitat d’impulsar noves línies de recerca sobre racisme, discriminació i refugi, i una manera més participativa d’entendre els estudis migratoris.

La inauguració va anar a càrrec de la coordinadora d’Imiscoe, Daniela Vintila; la responsable sènior de la xarxa, Angeliki Konstantinidou; el coordinador del comitè organitzador, Òscar Prieto – Flores; la regidora d’Igualtat i Justícia Social de Girona, Amy Sabaly Baldé, i el rector de la Universitat de Girona, Josep Calbó Angrill. Els parlaments van coincidir a reivindicar una recerca més oberta, participativa i compromesa amb la societat, amb especial èmfasi en la implicació de les persones migrants en la producció del coneixement.

Entre les intervencions més destacades hi va haver la del coordinador del comitè organitzador, Òscar Prieto – Flores, que va defensar una manera diferent d’entendre la recerca sobre migracions. “No es tracta només d’estudiar les persones migrants, sinó de construir coneixement amb elles”, va resumir, tot reivindicant una investigació que incorpori també les veus de les entitats socials, els activistes, els periodistes i les mateixes persones que viuen els processos migratoris.

En la mateixa línia va coincidir Sabaly, parlant també des de la seva experiència personal com a persona d’origen migrant. “Les persones migrants no són només destinatàries de les polítiques; n’han de ser protagonistes”, va reivindicar en un dels discursos més llargs d’ahir la tarda.

Paradoxalment, els discursos de benvinguda van ocupar més temps que el debat amb els experts, quan probablement eren aquests els que podien aportar una mirada més reposada sobre els grans reptes migratoris que el congrés vol abordar.

Després dels parlaments els quatre experts convidats van disposar de poc marge per aprofundir en la sessió dedicada a la producció de coneixement i la justícia epistèmica: un concepte que parla de garantir que totes les persones tinguin les mateixes oportunitats de produir i compartir, i equiparar l’experiència personal coneixement. Els ponents van defensar que les persones que viuen els processos migratoris també han de tenir veu en la manera com s’investiguen i s’expliquen les migracions.

El congrés es portarà a terme fins demà, quan tindrà lloc una sessió plenària de cloenda, per parlar del futur d’aquests estudis.