El que va néixer com a recollida de firmes per portar una iniciativa legislativa popular (ILP) de regularització d’immigrants al Congrés el 2021 va acabar ahir a mitjanit. Si bé aquella ILP va ser admesa a tràmit amb un consens que vorejava la unanimitat –310 vots a favor del PP, PSOE, Sumar, Junts, ERC, EH Bildu, el PNB i Podem– perquè en el ple de l’abril del 2024 només Vox hi va votar en contra, el decret llei de regularització no ha tingut la mateixa pau social durant la finestra que es va obrir el 15 d’abril i que va concloure ahir amb 1,2 milions de sol·licitants. La previsió oficial de 500.000 beneficiaris s’ha vist finalment superada i més que duplicada tot i que el procés ha estat una cursa burocràtica contra rellotge per demostrar amb documentació acreditativa que el sol·licitant va entrar a Espanya abans de l’1 de gener del 2026, que no té antecedents penals al seu país d’origen i que ja suma almenys cinc mesos consecutius d’estada al país.

L’últim dia, però, el Suprem va irrompre en el procés amb un acord de la seva sala tercera o contenciosa administrativa en què, en resposta als dos recursos de les comunitats autònomes d’Aragó –Jorge Azcón (PP) i del País Valencià Juanfran Pérez Llorca (PP)– en contra del decret, estudia si ha d’elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) perquè la justícia europea aclareixi si la nova norma estatal vulnera el pacte de migració i asil de la UE aprovat el 2024. Ara són els governs d’Azcón i de Pérez Llorca i l’advocat de l’estat els que han de contestar al Suprem i dir – li com a molt tard d’aquí cinc dies si comparteixen el “dubte” del xoc normatiu. Es dona la circumstància que el Suprem va descartar adoptar mesures cautelars per frenar la regularització en la resposta al recurs del govern madrileny d’Isabel Díaz Ayuso, però en la nova providència del Suprem es dona la circumstància que la sala està formada per tres magistrats conservadors afins al PP i dos d’ells van ser al seu dia directament alts càrrecs dels governs de José María Aznar i de Mariano Rajoy: Carlos Lesmes (director general d’objecció de consciència al Ministeri de Justícia del 1996 al 2000 i director general de relacions amb l’administració de justícia al mateix departament del 2000 al 2004) i Fernando Román (secretari d’estat de Justícia amb el ministre Alberto Ruiz – Gallardón del 2011 al 2014). “[La regularització] no ha de ser assumida pels estats membres per separat, sinó per la UE en el seu conjunt”, alerten els magistrats Lesmes, Román i Wenceslao Olea en la seva providència. La rèplica la va donar en calent el ministre de Cultura, Ernest Urtasun: “Els drets de residència els concedeixen els estats membres i són una competència nacional.” Fonts de La Moncloa no temen que una qüestió prejudicial del Suprem al TJUE paralitzi o desfaci el procés i recorden que ja han entregat unes 400.000 notificacions de resolucions definitives i que la resta de sol·licituds tindran resposta en els tres mesos de termini màxim que preveu el decret.

Coincidint amb el dia del tancament de la finestra de regularització, Pedro Sánchez presentava un pla d’integració i ciutadania dotat el primer any amb 500 milions i que inclou mesures com la creació d’una agència estatal de mobilitat humana, que necessitarà una llei ad hoc i l’aprovació al Congrés, una estratègia de mobilitat laboral per obrir vies legals, segures i ordenades per adequar – se a les necessitats de l’economia i integrar les persones des del primer dia, i una oferta de formació professional amb 35 milions per facilitar la incorporació a sectors amb alta demanda, com la construcció, l’hostaleria o els serveis socials. Sánchez va posar xifres al que seria un país sense immigrants i va advertir que es traduiria en la pèrdua del 19% del PIB el 2050 i del 22% el 2075, en el tancament de 90.000 bars, en 50.000 aules de primària i secundària sense cap alumne, en la desaparició de 220.000 explotacions agrícoles (una de cada tres). “Així és com volem que el món vegi Espanya: com un país que protegeix i empara els drets humans”, es va vantar el president tot combinant l’enfocament econòmic amb la visió humanista. En l’àmbit de la integració, el pla inclou una partida de 30 milions per a programes que reforcin l’aprenentatge de llengües cooficials i el combat de discursos d’odi, així com 200 milions a reforçar els serveis públics.

La regularització conclou enmig d’un clima enrarit perquè si bé Santiago Abascal (Vox) va elevar el to contra el president en el duel de dimecres al Congrés –“Sánchez està actuant per robar les eleccions”, va dir–, ara és Feijóo qui ha assumit el timó de la bel·ligerància i denuncia “enginyeria electoral” per “fabricar votants”. El truc de la confusió és barrejar la regularització i l’anomenada llei de nets, que no existeix com a tal i que és la disposició addicional vuitena de la llei de memòria democràtica del 2022 que obria la porta de la concessió de la nacionalitat als descendents dels exiliats per la guerra civil i la dictadura. Si bé 2,4 milions de persones van demanar cita, 1,2 milions van acudir a les oficines i el nombre de nacionalitzats per aquesta via de la llei de memòria són 544.722 persones. Es dona la circumstància que el novembre del 2022 el líder del PP va fer una gira per l’Argentina, Xile i Equador i, durant l’estada a Buenos Aires, va prometre una llei ad hoc com la que ara s’aplica. “El compromís que tenim és molt clar: fer una llei específica que tingui com a objectiu la recuperació de la nacionalitat dels descendents dels espanyols a tot arreu del món”, prometia el 2022 a Buenos Aires. “Això no es pot fer. Perquè en catorze o en setze o en divuit mesos no es pot atorgar 2,5 milions de passaports a persones la majoria de les quals no han vingut mai a Espanya. Fabricarà 2,5 milions de votants. La tupinada és una cosa, i el que denunciem és que hi ha enginyeria electoral amb la llei de nets”, denunciava Feijóo ahir a Múrcia. Ayuso encara va més enllà: “Cada cònsol i cada funcionari que atorgui la nacionalitat a qui no la mereixi ha de saber que comet una il·legalitat.” Per Feijóo, però, competir en duresa amb Ayuso no és tan traumàtic com el fet de descobrir que el replicant més sever del seu jo del 2026 és el seu jo del 2022.