Per als periodistes de la televisió pública alemanya, diumenge passat no va ser el millor dia. Els moderadors destinats a cobrir les eleccions regionals a Mecklenburg – Pomerània Occidental havien fet un curset de tècniques per actuar en les entrevistes amb el candidat del Partit Nacionaldemocràtic d’Alemanya (NPD), Udo Pästors. L’NPD, el principal representant del moviment neonazi alemany, va aconseguir un 7,3% dels vots als comicis, amb què accedia així al Parlament regional. No perdre la calma i no donar peu a la seva propaganda eren les consignes que els periodistes havien après, però la seva reacció va ser tot menys serena, com passa a la resta del país.

La tàctica era interrompre constantment Pästors. El cosien a preguntes sobre declaracions de candidats de l’NPD sense deixar – lo respondre. El resultat va ser pitjor perquè Pästors apareixia com una víctima. A l’entrevista que li corresponia per quota als informatius principals del país, el Tagesschau, a Pästors li van preguntar per què opinava que Hitler era lloable. El candidat va dir que ell no havia lloat el dictador però el moderador de seguida va tornar la connexió als estudis centrals i va afegir: “Aquestes són les paraules d’un seguidor de Hitler”.

Pästors semblava vulnerable, però la realitat és ben diferent. L’NPD és un partit populista que basa el seu èxit en l’odi a l’estranger en regions on la quota d’immigració és molt baixa. A Mecklenburg – Pomerània Occidental i a Saxònia, els dos Parlaments on ara tindrà representació, el percentatge d’estrangers és clarament inferior a la mitjana del país – a Mecklenburg són el 2,3% de la població – , però això no exclou que la campanya de l’NPD denunciés que són la causa de la davallada crònica de l’economia i de la població – el land té 1,7 milions d’habitants, un 10% menys que el 1990 – . El programa del partit defensa un pla de cinc punts “per a l’expulsió dels estrangers”: prioritzar la concessió de llocs de treball als alemanys; retirar els estrangers de la seguretat social; aturar la concessió de permisos de residència; prohibir l’establiment d’empreses amb accionariat estranger i suprimir el dret d’asil.

L’NPD no és només populisme: també feixisme controlat. La seva estètica juga amb els clàssics pentinats dels nazis, els seus colors vermell i negre i l’oratòria de Hitler. Bona part de la seva militància són grups de caps rapats, i quan se’ls pregunta si són nacionalsocialistes contesten sempre que són nacionals i socialistes, una diferència per evitar caure en la inconstitucionalitat. La clau de l’NPD, com de l’altre partit de referència de l’extrema dreta, el DVU – present al Parlament de Brandenburg – és una bona organització per evitar ser il·legalitzats.
 
Sense cultura democràtica

A favor seu juga la histèria amb què reacciona la classe política. Motivats pel pes del passat, qualsevol excusa s’utilitza per debatre l’amenaça de l’extrema dreta, amb el risc de magnificar la seva influència. El millor resultat electoral mai aconseguit per l’NPD va ser el 9,2% dels darrers comicis a Saxònia. A les eleccions federals del 2005, els partits ultres units només van arribar al 2,2% del sufragi. La seva presència sí que és creixent als municipis més pobres de l’antiga RDA, on són molt actius i, segons coincideixen els experts, es beneficien del pessimisme d’una població que no té tanta cultura democràtica i no ha afrontat com cal el passat nazi, a diferència de l’Alemanya occidental.

Les elits polítiques i periodístiques també juguen amb foc en insistir en la suposada marginació social a l’est i la depressió econòmica. Com durant el Mundial de futbol, importants polítics i grups socials van proposar que certs barris de les ciutats de l’est es restringissin al moviment de turistes. La cancellera, Angela Merkel, va voler aportar ahir serenor i va dir que la manera d’acabar amb l’amenaça neonazi és intensificar els plans econòmics de futur a l’est.