Quan el papa Lleó XIV s’acomiadava d’Espanya ho feia amb gràcies i de manera pletòrica. Per part meva, crec que és un deure de justícia agrair – li la seva presència, no només per tot el que ha anat dient, sinó perquè ens ha incoat a “alçar la mirada”. Són diversos els missatges que m’han semblat més rellevants. Des del respecte a la dignitat humana veient l’altre com algú a qui hem d’estimar. Ser coherents amb una vida cristiana treballant pel bé comú –en paraules de l’evangeli, ningú no pot agenollar – se davant el Senyor i menysprear el germà. També va destacar la necessitat de superar la complexitat social, la polarització, amb el diàleg, cercant punts d’unió. El tema més considerat va ser la integració dels més vulnerables, els que estan sotmesos a la migració, a la solitud, a les guerres, etc. i de qui, moltes vegades, esquivem la mirada per eludir el remordiment.