Al carrer Nou de Figueres hi ha, enmig d’edificis de pisos i locals comercials, una petita porta que condueix a un pis de dimensions reduïdes que és la seu de l’associació Amunt i Crits! Dones Referents Comunitàries de l’Alt Empordà . Un lloc discret per a unes dones immigrades que de manera modesta però eficaç fan un tasca d’acompanyament a nouvingudes a l’hora de fer tota mena de tràmits i gestions i de proporcionar – los uns espais on se senten segures per tractar de les qüestions que els interessen o les preocupen. L’entitat ha estat recentment guardonada amb la primera edició dels premis Joaquim Vallmajó, atorgats per la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme. En concret, l’associació ha estat distingida pel projecte Anissa Dones i Barris, que duen a terme a Figueres i en altres municipis de la comarca de l’Alt Empordà.

Nadia Sekali i Ikram Bakkouh, tresorera i secretària respectivament de l’associació, són originàries del Marroc i viuen a Figueres des de fa anys. Van entrar en contacte el 2019 arran del Programa de Dones Referents Comunitàries de l’Alt Empordà, un formació d’un any organitzada pel Consell Comarcal i finançat per la Fundació La Caixa que tenia com a objectiu professionalitzar la figura de mediadora. “Nosaltres, d’alguna manera, ja érem referents dins del poble i acompanyàvem altres dones immigrades a fer tràmits i traduccions i potser ens faltaven eines per fer – ho millor”, expliquen les dues en un català correctíssim. I després d’aquesta formació, al veure que eren un grup que s’avenia molt i la necessitat de continuar amb la feina que duien a terme, van decidir crear l’associació, que es va posar en marxa el 2020 i des d’aleshores han donat un cop de mà a centenars de dones en múltiples qüestions.

El nom de l’associació, Amunt i Crits!, és realment cridaner. Com va ser la tria? Es miren i riuen. No és el primer cop que els ho pregunten. Reconeixen que, inicialment, van pensar a batejar – la amb un nom àrab, que seria l’esperable en una associació d’immigrants, però després de donar – hi algunes voltes van optar per buscar “un nom fàcil, en català, que s’entengués i tingués significat” per a elles. “I vam pensar en amunt, perquè volem alçar la nostra veu i cridar per defensar els drets de les dones migrades”, raona Sekali.

Des que es va constituir, l’entitat ha anat evolucionat i adaptant – se a les demandes de cada moment. Així, el 2023, van posar en marxa el projecte Anissa (un nom àrab que significa “amiga propera”) a Figueres. Dos anys més tard també es va fer a Roses i a la Jonquera. Més de 40 dones ja han passat per aquest programa. I aquest curs 2025/26, a l’Anissa s’han creat dos grups: un d’acollida per a les que han arribat fa menys d’un any i un altre per a les que ja porten més temps al país i que ja participen per exemple en cursos de formació ocupacional. En tots dos s’ofereix un curs d’alfabetització en català perquè, segons indiquen les dues representants de l’entitat, tant al Consorci per a la Normalització Lingüística com a l’Escola d’Adults hi ha unes llargues llistes d’espera. I és que si bé moltes d’elles opten per conèixer millor el castellà (una llengua que els és familiar per la proximitat del Marroc amb Ceuta i Melilla), n’hi ha que volen iniciar – se amb el català per moure’s millor en tots els àmbits, sobretot en el de la salut i l’educació. “Hi ha dones que, per la barrera de la llengua, deixen passar la visita a l’hospital”, indica Bakkouh. Un altre element que, en determinats espais, es converteix en un obstacle i també en un motiu de rebuig és el vel. “És veure el vel i pensar que venim a demanar alguna cosa. No et consideren una professional i has de donar moltes explicacions”, explica. “En el nostre dia a dia, de racisme ens en trobem”, admet Bakkouh. “Un cop ens coneixen, aleshores ja veuen la persona i no el vel. I veuen que estàs allà per ajudar a la persona que acompanyes, que realment fas de pont entre les dues parts”, hi afegeix Sekali. En aquest sentit, des l’entitat s’ofereix formació i es dinamitzem tallers adreçats a professionals d’entitats i institucions per combatre els estereotips, els rumors i les actituds racistes.

Una de les activitats que valoren molt positivament són els espais anomenats de confiança, en els quals s’aborden temes que les amoïnen, com ara les dificultats per educar els fills en una doble cultura –la catalana, de naixement i la marroquina, originària dels pares–, i on es tracten d’aspectes com la nutrició, l’exercici físic, el benestar emocional i el dol migratori, sovint amb xerrades a càrrec d’especialistes.