Fullejant un diari de tirada estatal, i enmig del garbuix de corrupteles variades, reivindicacions de mestres i metges i queixes de la patronal perquè diuen que hi ha massa absentisme –la gent que conec és més propensa a treballar trobant – se malament que a agafar – se la baixa a la mínima–, em criden l’atenció un parell de notícies pel que tenen de càstig social. La primera es refereix al govern de Xile: l’executiu d’ultradreta proposa que, als delinqüents i incívics, se’ls castigui, a més de penalment si s’escau, amb la suspensió de beneficis socials com ara la gratuïtat del sistema educatiu, la pensió garantida universal i fins i tot poder assistir a partits de futbol professional. En sorprèn també que Suècia, teòric model de l’estat del benestar i ara amb un primer ministre conservador, es plantegi revocar permisos de residència a immigrants per actes de “mala conducta”, com defineix de manera vaga l’executiu suec, que pot englobar tenir deutes pendents o no declarar ingressos per treballs realitzats –els sona allò de “l’hi cobro amb IVA o sense IVA?”. A la Comunitat de Madrid, Díaz Ayuso exigirà estar empadronat per aspirar a un abonament de transports, fet que contribuirà a dificultar encara més la vida dels que estan a l’esglaó més baix del sistema. El que em resulta més curiós del tema, o no, és la reacció de Vox a aquesta mesura: “Ayuso es disfressa de nosaltres”, diuen, referint – se al flirteig de la dreta madrilenya amb discursos d’ultradreta com el de la prioritat nacional a un any de les eleccions autonòmiques. La ultradreta imposa cada cop més la seva visió del món.