“A tots els llocs t’exploten igual, l’únic que canvia és el paisatge”, diu Hadoum, una jove hispanomarroquina, responent a la pregunta d’Iván sobre la seva experiència des que va marxar del poble d’Almeria al qual ha tornat. Hadoum ha estat en diversos països sobrevivint amb treballs temporals. També sent que és temporal el retorn al seu poble, on envasa al magatzem d’un hivernacle: una feina dura i mal pagada. Allà mateix hi treballa Iván com a carreter, però aspira a un càrrec (confiant en el propietari, antic soci del seu pare, mort després d’arruïnar – se durant la crisi encetada el 2008) i és així que a un sou millor amb el qual comprar un pis més gran d’aquell on habita amb la mare i germans.

Com pot fer suposar el títol, Iván & Hadoum, aquests dos personatges protagonitzen l’opera prima d’Ian de la Rosa, nascut a Granada (1998) i criat a Níjar, on hi ha tants d’hivernacles que se l’anomena el mar de plàstic. Hadoum (la cantant Herminia Loh) i Iván (el performer Silver Chicón) s’havien conegut d’adolescents a l’institut. Quan ella retorna, retroba Iván convertit en un home trans. Es desitgen, s’enamoren. Després de dirigir el premiat curt Farrucas (sobre unes adolescents d’origen magrebí que viuen a El Ejido) i de diversos treballs televisius, De la Rosa aposta per una història d’amor. Ho fa amb estima pels protagonistes, que, com és propi de certa tradició de la narrativa amorosa, afronten obstacles que dificulten la seva relació. Podria pensar – se que, en aquest cas, és per una qüestió d’identitat: ella com a racialitzada i ell com a trans.

Tanmateix, allò que ho dificulta té a veure amb l’estructura social i econòmica que comporta explotació i desigualtat. Formant part dels explotats, quin paper s’assumeix dins de la lluita de classes? La revolta o la col·laboració per ascendir? El film pren una dimensió política en la mesura que l’amor pot ser una força subversiva en contra de la conveniència que du a la submissió.