Si des d’un mitjà d’informació quan té lloc un crim algú diu “això aviat no serà notícia”, malament rai, sobretot quan parlem de successos com el que va tenir lloc ahir a plena llum del dia a Barcelona. En un horari en què el centre de la capital bull, deu minuts abans de les 10 del matí, vam assistir a una execució gairebé sumària. I no, com dèiem, en un indret qualsevol. Molt a prop d’una comissaria de la Policía Nacional, l’assassí no va tenir cap obstacle de seguretat en una ciutat blindada per la visita del papa per cometre el crim. Tampoc va preocupar – se per la possibilitat de ser observat per nombrosos testimonis, fotografiat per tota mena de càmeres de seguretat o per ser perseguit per qualsevol agent en una ciutat on les mesures de seguretat eren més estrictes que mai. Simplement, com si fos un Xacal de baixa estofa, va complir presumptament una missió personal o que algú li hauria encarregat. Segons fonts citades per l’ACN, el pistoler va tenir la sang freda de deixar l’arma amagada a prop de l’escenari del crim i continuar amb el seu recorregut. La seva imatge, un home de mitjana edat amb casc de bicicleta, vestit amb samarreta i pantalons curts, aviat es va escampar per la xarxa. Indignació ciutadana comprensible. Els partits de la dreta i la ultradreta clamant al cel i fent càlculs electorals.

Com sempre en aquests casos, el principal motiu de l’assassinat podria estar relacionat amb el narcotràfic, un dels delictes que més preocupen als Mossos. Catalunya té Montserrat però també les explotacions de marihuana més grans d’Europa. Ho sap l’alcalde Jaume Collboni, que va tornar a demanar més presència policial als carrers i penes més fortes en el Codi Penal per tinença d’armes. Va apuntar un altre cop al crim organitzat com la causa de l’assassinat.

Per molt que es Mossos s’esforcin a proclamar que els crims estan baixant a Barcelona i Catalunya, els fets semblen dur – los la contrària. L’assassinat d’ahir, de fet, va tenir lloc només tres dies després d’un tiroteig que va deixar un altre home mort al carrer Mineria de la Zona Franca, un crim que podria estar vinculat amb màfies de l’est. Màfies i estrangers semblen acompanyar les informacions sobre els tirotejos, benzina per a l’extrema dreta, que recollirà els beneficis del seu populisme i de la deixadesa dels governants en les properes eleccions municipals. Només cal observar què ha passat en els grans ajuntaments de la Catalunya del Nord.

Són, poca broma, ja cinc tirotejos aquest any a l’àrea metropolitana que han acabat amb alguna víctima mortal. El 18 de maig van matar a trets un home també al mig del carrer, al barri de Sants de Barcelona. Deu dies abans, a la Zona Franca, hi va haver un altre enfrontament mortal. Un home va obrir foc contra un altre al carrer de la Mineria. La víctima hauria rebut fins a quatre trets i, tot i que alguns veïns van mirar de reanimar – la, els serves d’emergència no la van poder salvar.

El 14 d’abril a Diagonal Mar, segons va explicar Tura Soler en el seu article de la contraportada, tres pistolers van posar fi a la vida de Krsto Vujic, destacat membre del clan dels Skaljar, grup mafiós que manté una guerra oberta amb un clan rival, Kavak, que abans ja havia provocat diferents morts a Catalunya. El 21 de març, a Badalona, hi va haver un altre tiroteig mortal. En aquest cas, al Club Karaoke A8. L’incident hauria tingut lloc per un intent d’extorsió d’uns homes romanesos a l’amo del local, xinès, que va reaccionar disparant – los. Com a les pel·lícules, si se’m permet la comparació tot i que no és una cosa per tractar – la a la lleugera.

Qualsevol crim és una guspira que pot provocar un incendi descontrolat. Ho hem vist a Belfast aquests dies. Un refugiat sudanès, per raons desconegudes, va apunyalar un home, fet que va desencadenar una campanya a les xarxes socials de l’extrema dreta clamant venjança. No van ser pocs els que van respondre a la crida. Durant la nit de dimarts escamots incontrolats van dirigir – se als barris dels migrants per cremar vehicles –un autobús sencer–, comerços i cases a diversos carrers. Alguns homes encaputxats van expulsar famílies senceres de casa seva amb l’amenaça del foc. Racisme, intimidació i violència. Així és com volen resoldre alguns els problemes de convivència i seguretat.