El PSOE ha consagrat en pocs dies un gir radical en una de les qüestions que es podrien considerar “d’Estat”. Els socialistes van aprovar a la conferència política que van celebrar ahir unes conclusions duríssimes sobre la immigració il·legal, que consideren una “font potencial de conflictes”. El document final demana que aquest tràfic “de persones” sigui combatut. A més, no fa cap referència al vot dels immigrants, una idea suggerida fa setmanes des del mateix PSOE a favor de la qual es van manifestar tant dirigents socialistes com d’Izquierda Unida. No sobta tant la contundència de l’afirmació com el canvi d’estratègia que implica en el partit que ara governa Espanya. Per què en tan poques setmanes el PSOE i l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero han fet un gir tan espectacular? Es pot trobar la solució a aquesta incògnita en les declaracions del mateix president del govern de l’Estat, que també ahir es va referir a la “munició electoral” que ha aconseguit el Partit Popular instrumentalitzant amb demagògia aquesta qüestió. El problema és saber qui en fa més, de demagògia. Les darreres enquestes han demostrat amb una claredat diàfana que l’opinió pública espanyola ha rebut ben fort l’impacte que ha suposat l’arribada de milers d’immigrants il·legals subsaharians aquest estiu a les platges de les illes Canàries i que ha reaccionat amb una alarma generalitzada. El govern central sap – com ho saben tots aquells que treballen ben de prop aquesta qüestió – que el percentatge que representen les persones que arriben a les Canàries o a la Península en embarcacions precàries és molt magre en comparació amb els que aterren cada dia amb passaport legal i una suposada intenció turística a Barajas, per exemple. Però també ha constatat que a les enquestes l’alerta suscitada per la immigració de pastera ha situat la qüestió com a primera preocupació. Els enquestats, a més, amenacen de castigar electoralment aquells que no facin res per resoldre – la. Aquests resultats, doncs, explicarien que només en unes setmanes els socialistes hagin passat de demanar el vot per als nous immigrants a considerar el fenomen “una font potencial de conflictes”.

És obvi que el descontrol – estrictament el descontrol polític i administratiu, i no pas la immigració – pot provocar greus problemes de cohesió social en un futur immediat. Els exemples francès i britànic – uns models d’integració diferents però tots dos amb evidents problemes – no conviden precisament a l’optimisme. Si segueix el ritme actual d’arribada d’immigrants il·legals, aviat Espanya podrà presentar unes xifres semblants a les dels Estats europeus on el fenomen és més important. Amb una diferència. En el cas espanyol, la forta presència d’aquests col·lectius haurà estat cosa de pocs anys i no de dècades.

Tot plegat mereix molta més atenció i molts més recursos que els que el govern de l’Estat hi ha dedicat fins ara. Però la immigració il·legal exigeix, a més, que ningú la tracti amb frivolitat. És, en efecte, una qüestió d’Estat, sobre la qual tots els partits polítics haurien d’intentar arribar a un acord que permetés abordar – la amb solvència. El gir del PSOE resitua el problema però constata, alhora, una inconsciència política ben preocupant.