Dono per segur que Trump no ha llegit ni una pàgina del Mein Kampf. Potser tampoc ni coneix la seva existència. Però –possiblement via assessors– sí que posa en pràctica aplicadament moltes de les seves admonicions.

Tampoc, per descomptat, deu tenir idea de La República, de Plató, en què es recull la màxima de Sòcrates sobre que les persones, per naturalesa necessiten lliurar – se a un líder fort i seguir els seus manaments. Tampoc res deu saber del desenvolupament, molts segles després, de la sentència socràtica per part d’Erich Fromm en “la por de la llibertat” que tenalla l’ésser humà.

Per això els feixismes i autoritarismes de tota mena sempre han dedicat esforços ingents a la degradació i control de l’educació i el llenguatge. Orbán deia que les escoles eren un niu d’adoctrinament socialista, elaborant a correcuita un nou pla d’estudis en sentit contrari. Erdogan, després de l’intent de cop d’estat del 2016, va expulsar més de 5.000 professors i acadèmics sospitosos d’escampar idees simplement democràtiques, disparant també contra qualsevol element secularitzador i prohibint fins i tot l’ensenyança de l’evolució darwiniana. Putin també va introduir l’assignatura “d’educació patriòtica” (crec que no calen comentaris), al mateix temps que incrementava dràsticament les sancions al professorat que s’apartés de la línia educativa oficial. D’aquest antiintel·lectualisme se’n deriven, entre d’altres, tres conseqüències òbvies:

1. La difusió de les teories conspiratives i la proliferació de l’anomenat “mercat d’idees”. Prostituint cínicament els conceptes de John Stuart Mill a Sobre la llibertat i la seva apassionada defensa del contrast d’idees, s’invoca grollerament la llibertat d’expressió sobre la putrefacta base d’una equivalència de tots els pensaments. Han de ser debatuts –diuen– en pla d’igualtat tant l’esmentada teoria de l’evolució com el creacionisme, tant l’eficàcia terapèutica d’una vacuna com la del lleixiu, etc., etc..

2. El falsejament de la realitat i de la història. Per exemple, encara que els estudis criminològics demostrin que, en general, els immigrants tendeixen menys que els autòctons a cometre delictes i la sociologia ensenyi que els barris marginals amb majoria d’immigrants presenten uns índexs de criminalitat i violència inferiors als mateixos barris degradats ocupats majoritàriament per autòctons, s’ha aconseguit instal·lar en la consciència general tot el contrari. Quan s’assumeix una teoria no basada en fets per arribar a determinades apreciacions, són aquestes apreciacions les que deformen els fets. I això converteix en impossible l’argumentació, ja que els sentiments irracionals substitueixen la raó. Ho ratifica un estudi de psicologia social nord – americà en concloure que “les persones són molt més proclius a patir una certa amnèsia pel que fa a les agressions quan són compatriotes seus els perpetradors”. La creació d’una història mítica del propi país, si bé no és exclusiu del feixisme, sí que ve molt potenciada en aquest règim. El mite afegeix un plus a l’habitual xovinisme de cada nació, amb el seus deliris sobre un passat gloriós i dominador i la introducció en les ànimes del súbdits (que no ciutadans) de la idea de nació elegida (allò de José Antonio d’una Espanya com a “unidad de destino en lo universal” amb totes les variants imaginables). Ja Mussolini predicava que “hem de crear el propi mite. El mite és una fe, una passió. No cal que sigui realitat. El nostre mite és la nació i la seva grandesa. I a aquest mite, que volem convertir en realitat, ho subordinem tot”.

3. Hi ha una altra seqüela de l’antiintel·lectualisme feixista (i dels seus cosins germans). S’esmenta el Mein Kampf, sempre sobre la base de la substitució de la raó per l’emoció, en predicar que “la propaganda ha de ser sempre popular i adaptada al nivell de comprensió dels menys intel·lectuals…. Per tant, ha de rebaixar el seu pensament elevat de manera proporcional a la massa que ha de controlar… la capacitat receptiva de les masses és ben limitada i el seu enteniment, escàs; d’altra banda, tenen una gran facilitat per oblidar. Per tot això, la propaganda, per ser eficaç, s’ha de cenyir a un conjunt reduït d’idees i cal presentar – les en forma d’eslògans”. La seva actual vigència em sembla, doncs, irrefutable.