Gal·les, Anglaterra i Escòcia no són el primer lloc on cau l’esquerra amb l’estrèpit del laborisme de Starmer i on puja a ocupar el seu lloc el populisme i la ultradreta. No és un transvasament de vot nou ni que sorprengui. Al contrari. El que no sabem és si ha estat primer l’ou o la gallina. Que el dia de la foto quedem parats sí que ho sabem! S’obren les urnes i barris i ciutats d’esquerres han abraçat la ultradreta. Però com va anar el procés? Primer es varen desenganxar de l’esquerra? O primer varen abraçar la ultradreta? De fet importa poc i no sé pas com es podria establir una anàlisi creïble. En qualsevol cas crida molt l’atenció que ens martiritzin que a Catalunya serem diferents. Ja són diverses onades d’enquestes que se’ns diu que la dreta extrema (hi col·loquen AC i Vox) creix sobre manera. “Es dispara”, reconeixen. El sorprenent del cas català és que l’esquerra també puja (ERC) o es manté (Comuns i PSC). Aquí la dreta extrema menja, sobretot, del nacionalisme de centre (Junts) i de la mateixa dreta (PP). O així ho diuen o ho fan dir a les enquestes. I ho prediquen politòlegs que no amaguen quin bressol gronxen i mitjans de comunicació que no dissimulen quin article venen. Crida l’atenció l’interès a explicar on es nodreix la dreta extrema i que a Catalunya no ho faci en el lloc comú on ho fa a Occident. Comptarem i veurem! Tot ho orienten al full que volen girar i a ensorrar l’independentisme.