Canovelles és el resultat d’un procés històric d’acollida que ha configurat la seva identitat actual. Aquesta diversitat s’ha forjat en dues grans etapes. La primera va tenir lloc entre les dècades de 1950 i 1970, quan milers de persones van arribar des de tots els punts de l’Estat espanyol, especialment d’Andalusia i Extremadura, per treballar en la indústria local. Aquest flux migratori va transformar en poc temps un petit nucli rural en una ciutat. A partir dels anys noranta i durant les primeres dècades del segle XXI, aquesta pluralitat es va internacionalitzar amb l’arribada de persones de tot el món.

Segons les dades més recents del padró, al municipi conviuen actualment unes 65 nacionalitats diferents, cosa que representa que més del 20% de la població té un origen estranger. Entre els col·lectius més nombrosos destaquen la comunitat marroquina, amb una presència històrica i molt arrelada, seguida de grups procedents de l’Àfrica subsahariana, com el Senegal, Gàmbia i Mali. En els darrers anys, també s’ha vist un increment significatiu de persones provinents de l’Amèrica Llatina, especialment d’Hondures i Colòmbia, així com de diversos països asiàtics i de la Unió Europea.

Aquesta convivència de persones de més de seixanta procedències diferents es manifesta de manera palpable en la vida quotidiana de Canovelles, on el carrer i els espais públics esdevenen punts de trobada interculturals. L’exemple més emblemàtic és el mercat setmanal dels diumenges, un escenari on les diferents llengües, els costums i els productes de cada nacionalitat es barregen amb naturalitat.

Precisament el mercat –un dels més icònics de la comarca, que aplega milers de visitants– ha estat, en els darrers anys, focus de debat i polèmica. Ara fa poc més de dos anys, arran dels problemes de seguretat i de venda il·legal, es va optar per tancar – lo un temps i obrir – lo posteriorment en una altra ubicació. Segons l’alcalde, Emilio Cordero (PSC), això ha tingut els resultats esperats, ja que han disminuït els riscos d’inseguretat, s’han mantingut els nivells de venda, la restauració de la zona segueix tenint visitants i tots els venedors han mostrat la seva intenció de renovar les llicències. L’oposició, en canvi, tot i valorar la millora en seguretat i el control del top manta, lamenta que el mercat ha perdut part de l’essència que tenia quan estava més lligat a l’entramat urbà, tal com adverteix el cap de l’oposició, Joan Tuset (ERC).

Canovelles confronta al sud i al sud – est amb Granollers, ciutat amb què forma gairebé un continu urbà per barris com la Barriada Nova. A l’oest i al sud – oest, el terme limita, respectivament, amb Lliçà d’Amunt i Santa Eulàlia de Ronçana, i al nord termeneja amb l’Ametlla i les Franqueses del Vallès. El pas de dues grans vies de comunicació –l’autovia C – 17, de sud a nord, i la línia de ferrocarril Barcelona – Vic – Puigcerdà, que segmenta la zona del sud – est– ha delimitat els nuclis de poblament. El municipi, per tant, queda limitat en totes les seves fronteres.

En aquest mandat, les obres de transformació del centre de Canovelles s’han portat a terme, segons l’alcalde, buscant sobretot la pacificació i la modernització urbana, amb l’objectiu primordial de retornar l’espai públic a la ciutadania. Una de les intervencions més destacades ha estat la reforma del carrer de la Riera i els seus entorns, on s’ha implementat el model de plataforma única. En paral·lel, el carrer de Barcelona s’ha sotmès a una renovació que ha consolidat el seu paper com a artèria comercial fonamental. Les actuacions han inclòs l’ampliació de les voreres per guanyar espai per als vianants i potenciar el comerç de proximitat, acompanyada d’una modernització de les infraestructures invisibles. S’ha realitzat el soterrament de les xarxes de subministrament d’aigua, llum i telecomunicacions, per eliminar el cablejat aeri, i s’ha instal·lat tecnologia led en l’enllumenat públic per guanyar eficiència energètica i seguretat nocturna.

D’altra banda, els darrers mesos s’ha procedit a l’adquisició de patrimoni, com la parcel·la adjacent a Can Palots. Aquesta compra, segons el consistori, permetrà esponjar el nucli urbà, trencant la densitat de l’edificació i facilitant la creació de futurs equipaments i zones de descans que millorin la qualitat de vida veïnal. Dins la mateixa estratègia d’anar recuperant espais i equipaments per a la ciutat, el mes de març passat el consistori va adquirir l’antic mercat. Actualment, l’Ajuntament ja ha adquirit aproximadament més del 90% de la propietat de l’edifici principal i està tramitant l’adquisició de diverses parades més, les quals ja han regularitzat la seva situació, en tant que és una de les obligacions legals que s’han de complir.

La voluntat municipal és completar el procés tan aviat com sigui possible, ja que també s’està treballant en els nous usos que es donaran a aquest espai. El procés avança de manera constant, d’acord amb les previsions que es van fixar inicialment, tot i ser conscients del fet que assolir l’objectiu podia comportar un retard a causa d’alguns tràmits pendents que depenen de cada propietat. L’Ajuntament preveu reconvertir aquest espai en un nou equipament municipal i fins i tot crear – hi un punt únic d’atenció al ciutadà.

Pel que fa a altres reformes, destaca la de la Font del Mil·lenari, situada a la cruïlla dels carrers Diagonal, de la Riera i del Prat, que llueix una nova imatge després de la intervenció de millora impulsada per l’Ajuntament de Canovelles. Les obres, iniciades el novembre del 2025, han permès recuperar i dignificar aquest espai emblemàtic, construït el 2008 per commemorar els mil anys d’història documentada del municipi.