Dimecres és dia de mercat de roba i complements a la plaça Major. Davant de l’edifici consistorial, i de l’estàtua del rei Jaume I, es despleguen desenes de parades protegides del sol per tendals negres. Compradors i curiosos s’entremesclen amb els vianants que creuen per la zona històrica que configurava l’antic nucli murat del segle XIV. D’altres aprofiten la temperatura per seure a les terrasses dels locals de la plaça de la Vila. Allà hi ha El Casino, restaurant que ocupa els baixos del Centre Social de la Caixa Rural, entitat que té els seus orígens en el Sindicat Agrícola Catòlic, fundat en gener de 1919. És una mostra de la vitalitat d’una ciutat que va créixer de manera accelerada als anys seixanta i setanta del segle passat, també durant la primera dècada de l’actual, i que, avui, torna a veure com s’incrementa el nombre d’habitants (2.500 persones en els últims quatre anys). Així, Vila – Real és punt d’atracció de valencians i estrangers, que sumen el 18,72% de la població, amb una presència destacada de romanesos, marroquins i colombians. Per cert, molts dels quals fan ara cua en eixa plaça, davant la porta de l’ajuntament, per regularitzar la seua situació. És un procés que reconeix els seus drets, però també fa palesa la falta de personal en algunes administracions.