Què passaria si el govern posés el mateix interès a cobrar l’IRPF que a controlar l’entrada d’immigrants? Doncs que només els idiotes pagarien l’IRPF, és clar. Igual que, ara, s’ha de ser immigrant idiota per ser expulsat o no aconseguir, tard o d’hora, els papers.

Aquesta comparació, la d’immigració il·legal i impost sobre la renda, pot semblar estranya o rebuscada. Però la plantejo a plena consciència. Crec que il·lustra la diferència entre lleis toves i lleis dures. Les lleis sobre l’impost sobre la renda són dures: ningú no hi juga. No existeixen les pasteres impositives, perquè sabem la mala bava que gasta Hisenda a l’hora de cobrar. Fa poc, llegia el cas d’un contribuent que havia rebut una reclamació per… un cèntim! I va pagar! Les normes que fixa Hisenda han de ser complertes, inapel·lablement, i si no en fem cas caurà sobre nosaltres tota la inapel·lable força de l’Estat de dret.

Els immigrants il·legals, en canvi, viuen tranquils perquè se saben subjectes a una llei tova. La normativa que els fa il·legals i que hauria de permetre expulsar – los és incomplible i, a la llarga, tots acabaran tenint papers. Ells no en saben res, del rigorisme d’Hisenda. Per ells, l’Estat espanyol és una mena de campi qui pugui, on tenen sanitat gratuïta, ajuts socials i escola per als fills. Quin xollo! A molts d’ells, que vénen de països amb governs autoritaris, això els seu semblar el País de les Meravelles.

Què diferencia les lleis toves de les dures? No és pas la lletra, sinó l’esperit. El govern té clar que vol assolir l’objectiu de les lleis dures (per exemple, ingressar més diners per IRPF). Però no té clar que vulgui assolir l’objectiu de les toves (controlar la immigració il·legal). Per què no ho té clar, en el cas de la immigració? Per prejudicis ideològics, bàsicament. Fa quatre anys, els socialistes es manifestaven amb el lema: “Papers per a tothom”. Però això va canviant: cada cop trobo més gent farta d’un Estat que funciona com un mecanisme de rellotgeria helvètic a l’hora de cobrar l’IRPF, però té una ineficàcia subsahariana per controlar la immigració. Per què aquesta discriminació? Per què el doble criteri? Per què hem de tolerar aquest racisme institucional favorable als de fora? Quan la mentalitat col·lectiva acabi de canviar, es podrà fer una llei dura. Woodrow Wilson ho va veure bé: “La llei és la cristalització dels costums i pensaments de la societat”.

La transició de llei tova a llei dura és fàcil. Aquest estiu n’hem tingut un exemple. Feia vint anys que a les autopistes no es podia passar de 120 per hora, però tothom passava. Després de l’entrada en vigor de la normativa dura, la velocitat mitjana ha caigut en picat i el nombre de morts en carretera ha disminuït un 20%.

L’Estat té mitjans per controlar la immigració il·legal, com en té per aconseguir que els conductors no corrin a més de 120. Té els mitjans, però li falta la voluntat. Quant de temps haurem d’esperar que es promulgui la llei dura?