Hongria acapararà diumenge els focus informatius amb unes eleccions en què el seu primer ministre, l’ultraconservador Viktor Orbán, es jugarà la permanència en el poder després de 16 anys ininterromputs. Durant tots aquests mandats, Orbán ha anat consolidant a Hongria un règim autoritari contrari als valors i principis democràtics consagrats als tractats de la UE, fins al punt de convertir – se en un autèntic contrapoder dins la mateixa Unió. El líder hongarès s’ha erigit alhora en el principal peó del trumpisme a Europa i en un submarí del Kremlin, que ha fomentat la corrupció i ha contravingut els estàndards democràtics europeus controlant i instrumentalitzant el poder judicial, manipulant el sistema electoral a favor del seu partit (Fidesz), perseguint la pluralitat política i la llibertat d’expressió i situant en el punt de mira col·lectius com ara l’LGTBIQ+. Alhora, ha aplegat bona part de l’extrema dreta europea en un grup propi al Parlament d’Estrasburg, el tercer de la cambra en nombre de diputats.

La possibilitat, doncs, que Orbán perdi diumenge les eleccions fa que la cita hongaresa generi interès i expectació més enllà de les fronteres del país. Però, al marge de la decisió sobirana que puguin prendre finalment els ciutadans, la mateixa durada del règim d’Orbán ha posat ja en evidència la fragilitat de la UE, bloquejada per la seva fragmentació interna i la incapacitat d’avançar en el camí cap a la integració política. En un moment, a més, en què l’ordre internacional es torna més bel·licós i impredictible, la UE necessita enfortir – se i cohesionar – se al voltant del seu projecte basat en drets i valors, i frenar derives il·liberals com la d’Orbán i les forces afins d’extrema dreta que s’escampen pel continent explotant el malestar social. No és comprant – los relat i agenda –com hem vist, per exemple, en el tema de la immigració i l’asil– que la UE ha de trobar el camí per sobreviure i reinventar – se en el nou context geopolític. Li cal més determinació política per reconnectar amb les angoixes i les necessitats de la ciutadania sense sacrificar els valors fundacionals i demostrar que el seu futur va molt més enllà de la unitat de mercat.