Sembla que ha passat el temps en què l’eslògan ‘Papers per a tothom’ feia forrolla. Aquell temps en què es va linxar verbalment, i gairebé físicament, Heribert Barrera. Aquell temps en què Pasqual Maragall, a l’oposició, visitava els immigrants tancats a l’església del Pi. Aquell temps en què es demonitzava Jordi Pujol per avisar que la immigració podia esdevenir un problema. Només Iniciativa continua instal·lada en la fraseologia, maldant per posar l’etiqueta de xenòfob a qui no participa del pensament únic guai. Tal vegada les imatges de les barcasses en rumb cap a Canàries i el drama humanitari que il·lustren han enterrat definitivament la demagògia i la doble moral sobre l’assumpte, demagògia i doble moral a què s’ha abonat especialment l’esquerra però de què tothom ha participat amb més o menys entusiasme. El govern Zapatero ha promès no fer cap més regularització i repatriar tothom qui es trobi en situació irregular, a més de proposar endurir la llei d’estrangeria. José Montilla l’ha secundat i ha manifestat que Catalunya ja no pot admetre més immigrants. (S’ha oblidat, i és llàstima, de reclamar que Catalunya pugui intervenir en la regulació dels fluxos d’immigrants.) Tan aviat com es pugui cal parlar amb franquesa i rigor, entre tots, de control de fronteres, però també de com aconseguim la incorporació econòmica, social, lingüística i cultural dels immigrants que són aquí per quedar – s’hi. Hem de dedicar – hi tots els recursos i intel·ligència de què siguem capaços. No ens podem permetre més politiqueta, ni continuar perdent el temps.

m.sintes@hotmail.com