És una anècdota que no equival al CIS, però que il·lustra el que irradia el Congrés. Després del dia de la Constitució del 2019, un client acudia a la seva perruqueria habitual del barri de Sanchinarro (nord de Madrid) indignat. Motiu: les cròniques del 6 de desembre mostraven l’aleshores portaveu de Vox, Iván Espinosa de los Monteros, rient amb Pablo Iglesias (Podem) al saló de passos perduts i ell no entenia com el seu vot a Santiago Abascal servia per al combat públic si després “reien les gràcies al coletas”. A més de l’odi com a elixir de 24 hores al dia que no admet treves, l’episodi il·lustra l’obvietat que el vianant veu debats als parlaments per descobrir la legitimitat dels discursos i on és la frontera de l’autocensura. Quan en l’Espanya – Egipte de dimarts l’himne egipci va ser xiulat i una grada de Cornellà – el Prat va inflar el pit per cantar en castellà “es musulmán el que no bote” i agredir l’estrella local Lamine Yamal in situ i 2.000 milions de persones més arreu del món, en el fons homenatjava l’estadi de la Carrera de San Jerónimo, on la islamofòbia té grup parlamentari propi i on cantar “Pedro Sánchez, fill de puta” ja ho ha fet en veu baixa des de la tribuna la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, amb tant èxit de crítica i públic popular que no només no s’ha disculpat mai per les seves paraules del 15 de novembre del 2023, sinó que ha comercialitzat l’ofensa amb el fals acudit de “me gusta la fruta”.

Qui s’escandalitzi ara pel racisme exhibit en un estadi no ha vist sessions de control al govern com la del 19 de març del 2025. “Està disposat vostè a la islamització d’Espanya per tal de ser aplaudit? És una pregunta retòrica, és obvi que està disposat a tot, com ha demostrat pactant amb els seus socis xantatgistes de Junts i el PNB el repartiment de la immigració il·legal, dels mena, és a dir, de la inseguretat i la ruïna, arreu menys a Catalunya i el País Basc. Els problemes no es reparteixen, es resolen i s’eviten”, va dir Abascal a Sánchez. “La invasió mata”, diu sovint el líder de Vox.

La vergonya mundial de Cornellà – el Prat, però, ha disparat la indignació i això, en la política del segle XXI, significa escriure piulades a X. “L’esport és esforç, treball i talent, però també respecte, solidaritat i convivència. L’odi, el racisme i la xenofòbia no tenen cabuda als estadis ni en la societat”, censura la ministra d’Educació i Esport, Milagros Tolón. “El que va passar a Cornellà és la conseqüència del que la dreta racista i xenòfoba alimenta amb la complicitat d’un ecosistema mediàtic que ara es posa les mans al cap. És el feixisme, amics, i no se li riuen les gràcies ni se’l blanqueja”, avisa Óscar Puente (Transports). “Barbaritat és cedir més estadis per al ramadà que perquè hi jugui la selecció espanyola a Catalunya”, va tranquil·litzar Ignacio Garriga (Vox). L’odi a vegades descansa. Mimar el votant, no.