Badalona somia ser una ciutat acollidora

Avui, , 26-03-2026

Més de cinquanta entitats d’àmbit local i nacional i un bon nombre de destacades personalitats són l’aval amb què ahir va començar a fer camí la Declaració de Badalona, un document que neix de la necessitat de reclamar un canvi de rumb de les polítiques socials impulsades per les administracions, però molt especialment, tot i que no s’hi esmenta i s’ha de llegir entre línies, per l’alcalde Xavier García Albiol i l’equip de govern que ell lidera.

El document, que només és el principi d’una sèrie d’accions a favor de la cohesió social que s’aniran estenent per tots els barris, té com a promotors inicials la Federació d’Associacions Veïnals de Badalona i Badalona Acull –organització que aplega diferents entitats–, però el text neix també del consens amb Càritas, la Fundació Sant Joan de Déu, CCOOCAT, la UGT de Catalunya, Open Arms, la Fundació Ateneu Sant Roc, Òmnium Barcelonès Nord, el Sindicat de Llogateres i la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs, entre moltes altres. A títol individual, s’hi han sumat els periodistes Enric Juliana, Laura Fa, Toni Soler, Jordi Évole i Joan Roure, i representants del món cultural i social com Antònia Carré – Pons, David Fernández, Joan Subirats, Rosa Maria Malet, Lluís Marco, Marta Marco i Jordi Amat, entre molts altres.

La Declaració de Badalona va fer la posada de llarg a la parròquia de Montserrat, a Sant Crist, un lloc molt emblemàtic atès que és l’espai on alguns veïns, amb la tolerància de l’alcalde, van bloquejar l’entrada per impedir que acollís quinze immigrats desallotjats del B9. Aquest episodi, junt amb les cinc morts registrades aquest any de persones que dormien al ras, més el tancament de l’alberg de Can Bofí Vell, més la manca d’alternatives per a les famílies que perden l’habitatge, com les de Canigó, ha dut la societat civil a demanar més voluntat política per fer front a l’emergència social i a l’exclusió. Més en concret, algunes mesures que es reclamen són l’obertura d’un alberg municipal i d’un menjador social, un parc d’habitatge social i, en definitiva, una mirada més humana sobre els més vulnerables.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)