A escassos metres de l’edifici consistorial, a la plaça d’Emilio Castelar, el poeta Vicent Andrés Estellés contempla a través de les seues ulleres els veïns que van i venen pel centre de la ciutat. Bé, en realitat, és l’escultura de bronze de l’escriptor que va realitzar l’artista Teresa Cháfer i que descansa asseguda sobre un banc de granit amb un llapis a la mà. La imatge va ser instal·lada en 2007 i, des d’eixe moment, ha estat objecte d’atacs de brètols i intolerants. Són persones que, de segur, desconeixen que aquell home va compondre per al seu poble versos colpidors: “Burjassot, un nom de pólvora, escrit en lletres de foc.” Aquesta mateixa setmana, divendres 27, es compliran 33 anys de la mort del poeta. Durant aquest temps la localitat ha viscut un progressiu augment del nombre d’habitants que, l’última dècada, ha sigut impulsat per l’arribada d’immigrants, sobretot d’Amèrica Llatina. Altres factors importants a tenir en compte són la proximitat a València, amb una continuïtat quasi lineal; les comunicacions amb el cap i casal, ja siga per carretera o amb el metro; i la consolidació i creixement del campus de la Universitat de València que Burjassot comparteix amb Paterna, i que fa que el municipi tinga una taxa de població jove més elevada que la mitjana de la comarca. Tanmateix, el creixement està limitat per l’escassetat de sòl, situació que provoca una ciutat densament poblada. Malgrat això, es mantenen camps d’horta.