“Viure al carrer mata.” Aquesta frase omple les pancartes en cada concentració. Badalona no és diferent de tantes altres poblacions, perquè la vulnerabilitat és el pa nostre de cada dia. També és cert, però, que hi ha ciutats i ciutats, quant a recursos per a aquells que cauen del sistema o estan en risc de fer – ho. A Badalona ja fa gairebé dos anys que està tancat l’alberg de Can Bofí Vell i res fa pensar que es reobrirà. Qualsevol projecte en aquest sentit o qualsevol altre –com un menjador social– dorm en un calaix del despatx de l’alcalde, Xavier García Albiol (PP). Des de començament d’any han mort ja cinc persones sense sostre i el 9 de març es va fer una concentració de record i protesta. Una representant de la plataforma d’entitats Badalona Acull va dirigir – se als assistents: “No és només un acte d’humanització de la gent que està al carrer. Cada dia són més i més persones, per molts motius: per malaltia, perquè els han fet fora de la seva llar, perquè han perdut la feina. Estem dient a tota la ciutat que la gent vulnerable també ens importa i demanem i exigim que també importi a l’Ajuntament.” La mort de les cinc persones que vivien al ras ha rebut de l’ajuntament tres tipus de valoracions, destaquen les entitats. S’ha dit que han estat morts naturals, tot i que el carrer degrada la salut i escurça la vida. S’ha assegurat que se’ls havia ofert ajuda –en dispositius de pocs dies i amb un nivell d’exigència que no s’adequa a la complexitat dels casos–. També s’ha fet constar si havien tingut algun entrebanc amb la llei, la qual cosa no treu ni afegeix res al fet de viure i morir al carrer. Tres valoracions que suggereixen això: “És culpa de la víctima i de ningú més.” No ha transcendit cap mostra de condol feta des del govern municipal, es queixen. De fet, el govern, tot i estar convidat a dir – hi la seva en aquestes pàgines, no ha respost.

La situació del sensellarisme, ja prou complicada a Badalona, es va agreujar, i molt, pocs dies abans de Nadal. Per ordre judicial i amb la presència policial pertinent, van treure unes 400 persones que malvivien a l’antic institut B9. La major part, senegalesos. Ara mateix, la majoria dels desnonats del B9 estan allotjats en recursos assistencials, gràcies a la Generalitat i les entitats. La majoria fora de Badalona. Ara bé: són mesures temporals i el compte enrere està en marxa. El Departament de Drets Socials de la Generalitat destaca la subsidiarietat de la seva intervenció: “El dispositiu d’acompanyament a les persones desnonades del B9 per part del departament, en coordinació amb entitats socials, es va tancar un cop derivades unes 180 persones (120 de les quals, a recursos finançats o activats per part de la Generalitat). L’acompanyament en matèries com la feina, la formació o la salut ha continuat i es pot allargar el temps que es determini per a cada persona i el seu pla d’inclusió.” Insisteixen: “Va ser una actuació puntual davant de l’emergència, però l’atenció a les persones en risc d’exclusió social és competència municipal. Podem fer tasques d’acompanyament tècnic als serveis socials municipals, derivació a serveis especialitzats i donem finançament tant als ajuntaments com a entitats, però no hi intervenim directament.”

Dos esdeveniments posteriors al desnonament poden haver fet també que la Generalitat estigués més pendent, a part del fet que és una quantitat de persones desnonades mai vista. Ens referim a l’oposició veïnal que la parròquia de Montserrat acollís 15 joves del B9 i a l’intent d’ocupar Can Bofí Vell. Hi va haver moments de molta tensió. Albiol va trobar – se amb els veïns per demanar – los que li fessin confiança, que trauria els immigrants de la ciutat.

L’Ajuntament diu que no pot atendre’ls. Han rebut crítiques de tot arreu: de l’executiu espanyol, la Generalitat, la Síndica, fins i tot d’instàncies europees. I de les entitats socials, no cal dir – ho. Però no s’han mogut ni un centímetre de la seva posició. Diuen a Badalona Acull: “Es tracta de dispersar, i en la mesura que es pugui, fora de Badalona. De fet, els 400 del B9 –una xifra que no se sap si és exacta, no s’hi ha fet mai un cens– són fruit d’aquesta dispersió. Són la suma de cinc desnonaments importants que hi ha hagut a Badalona des de l’any 2019.”