“Si això és una ciutat / on són els ciutadans / quan tothom calla?” Són els primers versos d’un poema de la badalonina Coloma Lleal. Una mirada, des de les lletres, a la crisi humanitària de les persones sense llar. Un dels immigrants exposats al carrer és Younouss Dramé. Va arribar a Catalunya des del Senegal fa quinze anys. En tot aquest temps no ha aconseguit regularitzar la situació per poder fer en condicions allò que més vol: “Treballar.” Ara s’està en un alberg, amb acompanyament i la mirada posada en la regularització extraordinària anunciada pel govern espanyol. Com valora el que han fet els polítics en el cas del B9? “Per a nosaltres no han estat gens fàcils aquests mesos, no hi ha dubte. Hem vingut per buscar una vida millor i fem el que podem per organitzar – nos, per tirar endavant, però no ens deixen. La policia, la local, els Mossos, ens estan al damunt constantment, controlant a cada moment. No ha estat fàcil. I no dic que tots siguem sants!” De fet, ningú és sant. I menys encara si les condicions de vida són extremes, indignes, i l’escassedat és la norma. “Persones en massa, com animals sense sortida. Així ho volen els que manen, que hi hagi conflicte. Els va molt bé parlar de conflicte per justificar – se. Per això l’alcalde, quan parla de nosaltres, diu que som gentussa, salvatges i violents, sense conèixer – nos. Ni violents ni salvatges. Però quan venim aquí ens trobem en una situació molt difícil, molt. En lloc d’entendre’ns i parlar amb nosaltres, Albiol ens insulta, ens diu animals. I saps què? Som persones, res més, com tothom.”

Dramé rumia. Potser al govern del PP badaloní hi ha més aporofòbia –por al pobre– que racisme. La cosa va de si tens quartos? “Sí, parlem de capitalisme pur: es tracta de mirar la butxaca de les persones, sense més empatia, sense valors. S’està pels que tenen i s’odia els pobres, els que no tenen. Li diria a l’alcalde Albiol que no tothom pot ser ric i que ell ha de ser l’alcalde de tots, pobres i rics. Tant si ho vol com si no, el món és així. Tant de bo s’acabés la pobresa, però la realitat és aquesta.” Per tant, Younouss? “Es tracta que tots avancem, amb igualtat d’oportunitats, amb ajuda quan cal.” Segueix: “Per què es fomenta la por del pobre al més pobre? Perquè no se sap fer política de debò. No hi ha programa, només odi cap al que és diferent. Li queda la por. Ens volen confrontats i per això hi ha les mentides sobre nosaltres.”

Ara, com altres companys, està en un alberg fora de Badalona. “Demanem la regularització. No té sentit que deixis entrar les persones i que després no puguin treballar. Els condemnes a la misèria; el mateix sistema crea el problema. Si m’haguessin donat algun paper podria treballar, em podria integrar. Però… sense res?”

Regularització i accés a l’habitatge: “Es podria dir que l’habitatge s’ha convertit en un problema estructural, que afecta a tothom, i els polítics hi hauran d’intervenir, perquè acabarà explotant. Per no parlar del racisme immobiliari… Haurà de passar alguna cosa. Però els polítics només veuen el que és immediat, els quatre anys de mandat, i sota la pressió d’aquests quatre anys es prenen decisions precipitades. O decisions per guanyar més vots, com fa l’Albiol.”