D’aquí a pocs dies, el 22 i el 23 de març, Itàlia viurà una jornada electoral inèdita que pot canviar el rumb de la història republicana. Els ciutadans hauran de votar en un referèndum confirmatiu –pel qual no cal quòrum– si donen llum verda a l’executiu d’extrema dreta per modificar la Constitució i reformar l’organització del poder judicial. El disseny de llei de la reforma de la Justícia, un dels projectes més ambiciosos del govern de Giorgia Meloni, ja ha estat aprovat a les dues cambres, però no pas amb prou majoria per poder – se estalviar un referèndum.

La reforma Meloni – Nordio, que segons les associacions de magistrats és, a més d’un risc per a la democràcia, poc transparent (la ciutadania no té clar què vota, ja que el referèndum només pregunta si s’està a favor de modificar set articles de la Constitució), té com a objectiu afeblir el poder judicial i fer – lo més dependent del govern. Si s’aprova, Meloni haurà fet un pas més cap a l’afebliment democràtic i l’autoritarisme, seguint el camí marcat per la reforma de la Justícia duta a terme d’una manera més desacomplexada a Hongria pel seu soci i referent ideològic Viktor Orbán. La mateixa que va voler copiar el PiS a Polònia i a què també aspira l’extrema dreta nord – americana. Per a Donald Trump, com per a la resta de líders autoritaris, els jutges són un destorb.

Pensa el mateix la primera ministra italiana, que, preocupada per les enquestes que donen una victòria (ajustada) al no, ha intensificat el tour de la campanya pel sí, convertida en una campanya contra la magistratura. El 8 de març passat, en horari de màxima audiència i des del canal més escorat a la dreta de la família Berlusconi, Rete 4, Meloni va explicar als espectadors, amb posat greu i gairebé suplicant, que era de vital importància que votessin sí, amb aquest argument tan sincer: “Perquè els jutges ens impedeixen governar”, va etzibar.

A continuació, va enumerar tot de casos de decisions judicials que no li han agradat, i amb un to tremebund va advertir als espectadors que no tindrien una altra ocasió per poder – se protegir dels terribles “immigrants pederastes i violadors a qui els jutges defensen”, i “de jutges que arrabassen els fills als pares”. Feia referència a un dels temes més mediàtics de les darreres setmanes, l’anomenada “família del bosc”. Una parella anglo – australiana que viu aïllada als Abruços sense aigua ni llum (no pas per manca de diners sinó per elecció) i a qui els serveis socials han retirat de manera provisional les criatures, que no s’havien escolaritzat. Un tema que, seguint el manual del bon populista, omple les xarxes socials de la primera ministra. Fins i tot, el dia que el soci Donald Trump va atacar l’Iran, Meloni va preferir limitar – se a parlar de com l’indignava l’actuació judicial contra la “família del bosc”.

Sobre el paper, la reforma de la Justícia tracta de l’organització del poder judicial: separació de les carreres entre jutges i fiscals, modificació de l’organització del Consell Superior de la Magistratura i del sistema de justícia disciplinari. A la pràctica, però, obre la porta perquè el govern pugui exercir més control sobre els fiscals i els jutges instructors i, entre altres coses, decidir què va a judici i què no. Ho corrobora el fet que la campanya de Meloni es basa a criticar decisions judicials que no li agraden i assegurar que la reforma serà la manera de poder impedir – les.

En efecte, han estat els jutges els qui, aplicant les lleis italianes i europees, han privat al govern de poder dur a terme el seu pla estel·lar de camps de detenció de migrants a Albània. El projecte, amb un cost de mil milions d’euros, està paralitzat a causa dels jutges que han fet complir els drets humans, un fet que fa anar de corcoll l’extrema dreta mundial.

El magnat reaccionari Elon Musk, que té molta afinitat amb Meloni, el novembre del 2024 ja va mostrar – se indignat perquè els jutges frenaven les deportacions i va clamar per fer – los fora, sumant – se a la històrica campanya de l’extrema dreta italiana contra els magistrats. “Aquests jutges se n’han d’anar!”, va piular amb to amenaçador el principal finançador de la victòria electoral de Trump. L’incident va ser tan greu que va fer que el president de la República, el democristià Sergio Mattarella, normalment en un discret segon pla, sortís en defensa de la magistratura amb un comunicat en què deia que “Itàlia és un gran país democràtic i sap tenir cura de si mateixa en el respecte de la seva Constitució”.

El sistema judicial italià, amb tots els seus defectes, és un dels més blindats d’Europa pel que fa a la interferència política, i funciona com a contrapoder efectiu als governs des de la caiguda del feixisme. La independència dels jutges i els fiscals italians va fer possible, per exemple, el macroprocés judicial més famós de la història, Mani Pulite (Mans Netes). La primera República italiana (1946 – 1994) va caure arran d’aquesta macrooperació judicial contra la corrupció, que va esmicolar el sistema de partits. Amb 1.233 condemnes, el cas batejat com a Tangentopoli va deixar els italians orfes de partits: tots, sense excepció, van resultar involucrats en una vastíssima bacanal de suborns (tangenti, en italià) que també implicava bona part del món financer i empresarial. Si progressa la reforma, que comprometria la independència dels fiscals i els jutges instructors, una macrooperació de fiscalització del poder a gran escala com va ser Mani Pulite és força impensable que es pogués repetir.

Els magistrats han tingut un paper fonamental en la vida política italiana des de la fi del feixisme. Els casos més destacats són els dels jutges antimàfia Giovanni Falcone i Paolo Borsellino (assassinats per la màfia el 1992), que es van atrevir a enfrontar – se a la criminalitat organitzada (i a un estament judicial atemorit) que havia trobat aixopluc en el món polític. Allò que distingeix la màfia de la resta de grups criminals és precisament la penetració dins de les institucions de l’Estat, la connexió política; per això, sense una magistratura i una fiscalia independents, seria encara més difícil de combatre.