La multireincidència no és una fatalitat: és el resultat d’un sistema que ha renunciat a fer – se respectar. Un grup molt petit de delinqüents acumula desenes de robatoris i agressions lleus mentre entren i surten dels jutjats sense cap mena de conseqüència. Mentrestant, les persones, els comerços i els barris paguen la factura d’aquests delinqüents. Això no és convivència. És impunitat. Cal posar fi a la porta giratòria judicial: judicis ràpids, agreujament automàtic per reiteració. Qui delinqueix sistemàticament no pot ser tractat com si cada cas fos aïllat. Segons la premsa, els Mossos d’Esquadra tenen controlats uns 4.500 reincidents i, d’aquests, una dotzena sumen més de 307 detencions ens sis mesos. De veritat? I creuen que això és admissible? Els multireincidents han de ser enviats a presó i, si són estrangers, expulsats de tornada al seu país d’origen. És cert que falta més policia al carrer, amb presència més constant als punts conflictius, però sobretot és necessari un suport real dels jutges, amb l’objecte que d’una vegada per totes tinguem seguretat als nostres carrers i ciutats. Cada administració ha d’assumir responsabilitats. Els ajuntaments no poden amagar – se darrere competències. La Generalitat ha de reforçar Mossos i recursos socials. I l’Estat ha d’adaptar lleis pensades per a una realitat que ja no existeix. Protegir els drets socials no pot significar abandonar la gent honesta. La seguretat és un dret. I avui no s’està garantint.