El monestir de San Juan de los Reyes de Toledo i el restaurant Venta de Aires li recorden a Javier Ortega Smith que un dia va ser plenament feliç. El 16 d’octubre del 2021, el fundador de Vox es casava amb la mexicana Paulina Sánchez del Río –directora de comunicació del banc HSBC– a l’església gòtica declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco i entre els seus convidats a l’enllaç i al posterior àgape hi havia Santiago Abascal –amb la seva parella, la influencer Lidia Bedman–, el matrimoni Iván Espinosa de los Monteros i Rocío Monasterio, i el líder català de Vox, Ignacio Garriga. Que el clímax de la felicitat personal i política regalava senyals de malastrugança per a un ultradretà com ell ho hauria sabut detectar una mirada astuta, perquè havia triat la ciutat de les tres cultures on van conviure en pau durant segles jueus, musulmans i cristians, i un restaurant amb vista al circ romà. Però, cinc anys després de la germanor toledana, la seva caiguda en desgràcia ha estat abrupta. Ortega Smith denuncia que pateix “una purga pitjor que les de Stalin” per part de Santiago Abascal i no es dona per vençut en el seu duel amb el líder de Vox.

Un dels pocs fundadors de Vox que continua a bord de la nau va iniciar la seva caiguda en desgràcia al Congrés, on era portaveu adjunt. Abascal va detectar la brillantor dialèctica del diputat Carlos H. Quero –entrevistat en aquest diari el 6 de desembre–, jove de 35 anys sorgit de les aules de la Complutense –on va estudiar Pablo Iglesias i on va néixer Podem– i format a l’Issep de Marion Maréchal – Le Pen que ha renovat el llenguatge de Vox amb un vocabulari social proper al 15 – M –sobretot en política d’habitatge– que oblida dreta i esquerra i prefereix parlar “dels de dalt i dels de baix”. I és així com Ortega Smith, home madrileny de 57 anys i ferm creient en la teoria del gran reemplaçament migratori, al final ha estat reemplaçat per un jove de Madrid vint – i – dos anys més jove que ell. L’escena del segon reemplaçament es dirimia ahir a l’Ajuntament de Madrid: Ortega Smith hi acudia amb afany sediciós de practicar la rebel·lió de seguir sent el portaveu de Vox en contra de l’ordre d’Abascal. “Alguns hauran de preguntar – se –i hauran de respondre als madrilenys– per què, davant una situació de tanta gravetat a Espanya amb tants problemes i amb un govern de delinqüents i de criminals, es vol dividir el grup municipal, i si generar divisió i enfrontament és el més convenient”, va etzibar el defenestrat a Abascal des de la plaça de Cibeles. Al ple municipal, Ortega Smith rebia la mofa de l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, quan el de Vox l’instava a evitar “empadronaments il·legals”: “Està vostè segur de voler parlar avui d’empadronaments il·legals?”

Si bé el judici al Tribunal Suprem li va permetre presumir de frenar el procés independentista com a advocat de l’acusació, abans va voler esmenar el Tractat d’Utrecht (1713) vestint un banyador i va protagonitzar un sonat llançament al mar de l’estret per conquistar Gibraltar nedant. I tot per acabar ofegat per Abascal al port de Madrid.