El minut de silenci davant l’ajuntament de Manlleu pels cinc adolescents morts en un incendi en un traster d’un edifici va ser un primer condol col·lectiu de la ciutat abans del comiat al pavelló que es va fer divendres. Enmig de cinc – centes persones, dimarts el jovent de Manlleu va ser, tanmateix, qui va donar mostres més clares de fortalesa i cohesió, per la barreja d’ascendències familiars d’orígens diversos que s’observava a la plaça Fra Bernadí entre abraçades, dolors i plors. Les televisions enfocaven el president Salvador Illa i l’alcalde Arnau Rovira mentre se sentien les gavines i les campanes de fons. Si un observador girava la vista i en comptes de mirar les autoritats caminava entre la gent, aviat veia que els joves, per raons òbvies, eren els més afectats i els qui estaven més units. Una noia amb un vel islàmic, per exemple, s’abraçava amb força a una amiga que duia estampada a la roba els topònims New York i Los Angeles, icones de la cultura occidental.

Dos dies després, un escrit amb la signatura “Arlet” deixava el seu testimoni per l’amistat perduda a l’entrada del número 66 del carrer del Montseny al costat d’uns rams de flors: “No estic preparada per ser aquí escrivint […]. Des que no hi sou, el món sona diferent […], a tots els que us estimem, el temps se’ns ha trencat. […] Fa mal imaginar aquí els últims moments, fa mal pensar que potser vau tenir por”, són frases d’una carta de vint línies que parla dels somnis i les rialles trencades d’uns “nens” que creien que “el temps no s’acabaria”. Escrit en un català perfecte, talment com la llengua d’una altra noia musulmana que es va confessar “impactada” a l’entrada del portal. A la paret de l’escala, la companyia Naturgy informava que el dia de l’accident van tallar el gas per una fuga (sic). Segons la veïna, bona part dels habitants del bloc de l’incendi són propietaris, un senyal més d’arrelament de la comunitat del barri a Osona.

Un home d’origen magribí demanava a aquest cronista que la premsa es fixi en l’estat de la façana despintada amb un tros de ciment d’un balcó que pot caure o un contenidor de residus cremat que atribuïa a la manca d’ajudes i a la deixadesa municipal. “I els joves? Sense un lloc per anar a jugar a futbolí o a passar l’estona, on vols que vagin? A un traster a fumar”, especulava sense saber del tot els fets.

La desgracia és ara a Manlleu, però pot passar a qualsevol municipi. La tragèdia deixa oberts interrogants sobre l’oci d’aquells adolescents de tants llocs de Catalunya el lleure dels quals és al carrer o sota un pont o en un traster si fa fred. Preguntada per El Punt Avui si l’administració pot prevenir riscos així, la delegada del govern a la Catalunya Central, Elia Tortolero, va dir que en ser un immoble privat “l’Ajuntament no pot fer cap requeriment perquè tanquin les portes d’un traster”. “Seria diferent si impactés la seguretat de la via pública”, hi va afegir. Mentre el dol és viu, qui sap quins perills més corren avui tants altres menors.