A finals de gener, el govern va anunciar l’inici d’un procediment de regularització adreçat a persones estrangeres en situació irregular a Espanya. Un cop finalitzada la fase d’audiència pública –que va concloure el passat 6 de febrer i durant la qual la ciutadania i les entitats interessades han pogut formular propostes de millora–, el procés es troba actualment en fase de revisió i consolidació. Es preveu que el text definitiu es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) a principis d’abril, moment a partir del qual s’obrirà el termini de sol·licituds fins al 30 de juny.

De moment, sabem que es podran acollir a la reforma totes aquelles persones estrangeres que ja es trobessin a Espanya abans del 31 de desembre del 2025. Aquesta limitació és clau per entendre l’abast real de la mesura, ja que es dirigeix a situacions ja existents i neutralitza el relat sobre un eventual efecte crida. La iniciativa no obre la porta a nous fluxos migratoris irregulars, sinó que pretén donar una resposta a una realitat social preexistent.

Les persones interessades hauran d’acreditar una permanència continuada d’almenys cinc mesos en el moment de la sol·licitud. No obstant això, en el cas de les persones que hagin sol·licitat protecció internacional, serà suficient demostrar que aquesta es va presentar abans del 31 de desembre de 2025. Així mateix, caldrà acreditar l’absència d’antecedents penals i antecedents policials rellevants. També es preveu la inclusió dels fills menors d’edat – o majors amb discapacitat i no capaços– que resideixin a Espanya amb els seus progenitors. En aquest cas, se’ls eximirà del requisit de permanència mínima, així com de l’aportació de l’informe d’adequació de l’habitatge i de l’acreditació de recursos econòmics.

Cal entendre aquesta regularització extraordinària com una mesura necessària, amb un impacte social i econòmic molt significatiu. Segons les estimacions, s’ha parlat que podrien beneficiar – se’n prop de 500.000 persones que actualment viuen a Espanya en situació d’incertesa administrativa i amb un risc elevat d’exclusió social. Més enllà del benefici individual, la iniciativa també contribuirà a reduir l’economia submergida, afavorir la incorporació de milers de persones al sistema de cotitzacions i reforçar la protecció contra l’explotació laboral.

Per ara, hem pogut comprovar com l’anunci d’aquesta regularització ha donat força i esperança a moltes persones, amb gran interès per acollir – s’hi. Malgrat això, encara hi ha molts interrogants, i el fet que el termini només duri uns pocs mesos ha provocat una pressió considerable sobre els organismes i professionals implicats. Les oficines d’estrangeria, que ja acumulen expedients amb terminis que superen els dotze mesos, hauran de tramitar les noves sol·licituds amb caràcter preferent, cosa que suposa un repte important i a la vegada una injustícia per a totes aquelles persones que han hagut de fer mans i mànigues per complir els requisits de la normativa actual i que fa mesos que esperen una resolució.

Tot això posa en relleu la complexitat del procés i la necessitat de coordinar adequadament els recursos perquè la mesura compleixi el seu objectiu. Si es gestiona amb claredat i eficàcia, aquesta regularització pot convertir – se en una oportunitat única per oferir estabilitat a milers de persones, reduir situacions de vulnerabilitat i consolidar la integració social que beneficiarà tant les persones implicades com la societat espanyola en el seu conjunt.