Amb el tema del burca, un cop més, l’esquerra arriba tard al debat. I quan hi arribi ja no ho podrà discutir en terreny propi, sinó que ho haurà de fer en el marc mental fixat per la ultradreta, contaminat de racisme i misogínia. El vel integral –burca o nicab– és encara avui un fenomen testimonial als nostres carrers, per sort, però és precisament ara que cal abordar – lo amb claredat i valentia justament per evitar que l’ús s’escampi, i que proliferi també l’odi de la ultradreta.

Aquesta setmana Vox ha portat la prohibició del burca al Congrés i la reacció dels dirigents socialistes no podia ser més tèbia: han apel·lat a un “debat serè”, com si estiguéssim davant d’una controvèrsia opinable. I no, no hi ha res a debatre: el burca i el nicab són gàbies ambulants que deixen les dones sense rostre i les obliguen a mirar el món a través d’una petita reixeta de cinc centímetres, a caminar amb dificultat per falta de visió, a no poder seure a prendre un cafè. Podem debatre sobre símbols religiosos a l’espai públic, podem debatre sobre mocadors o sotanes; però sobre el burca no hi ha res a parlar perquè no va de llibertat religiosa sinó de la negació de la identitat, de l’atac a l’autonomia personal i als drets fonamentals de les dones. Costa d’entendre la tebior del republicanisme, del socialisme, de l’esquerra laica amb aquest tema. Cap nena, cap noia, cap dona hauria de deambular pels nostres carrers sense rostre, sense identitat. El feixisme no es combat organitzant subcomissions, com es va proposar al Congrés, sinó parlant clar, amb valentia i posant límits quan el que està en joc és, senzillament, la dignitat humana.