El govern espanyol descarta l’obligació del català en la regularització de migrants
Avui, , 20-02-2026El govern espanyol ha precisat aquest divendres que no exigirà el coneixement de les llengües oficials, com el català, per obtenir l’autorització inicial de residència i treball dins del procés de regularització extraordinària que prepara. Fonts del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions recollides per l’agència Efe i l’ACN, han fet aquest aclariment després de l’anunci fet pel grup d’ERC al Congrés dels Diputats, que dijous va dir que havia pactat amb el govern de Pedro Sánchez una esmena al nou reial decret de regularització extraordinària d’immigrants per incloure – hi el català com a supòsit vàlid per acreditar l’arrelament. Segons ERC, la mesura permetrà que l’aprenentatge i l’acreditació del català siguin reconeguts en la revisió posterior a l’autorització per regularització extraordinària. El ministeri encapçalat per Elma Saiz ha destacat que el text del reial decret que ha d’obrir l’autorització a tots els residents estrangers empadronats a l’Estat espanyol abans del 31 de desembre del 2023 i sense antecedents penals, encara es trobava en tramitació. Segons el ministeri, el text ha de passar per diferents fases, entre elles la sol·licitud de diversos informes a institucions com el Fòrum per a la Integració Social dels Immigrants (FISI) i al Consell d’Estat. A més, s’admetran diferents aportacions realitzades, han dit les mateixes fonts, “que en cap cas inclouen l’obligatorietat de conèixer cap llengua oficial per rebre l’autorització inicial de residència i treball”. El departament d’Elma Saiz ha assenyalat que, a partir de l’any de vigència del permís inicial, les persones podran acollir – se a altres itineraris recollits en la llei d’estrangeria, com ara la figura de l’arrelament. Alternativament, i “sempre que es mantinguin les condicions que van generar el dret a la regularització extraordinària”, es podrà atorgar una pròrroga del permís amb un informe favorable d’integració dels serveis socials de les comunitats autònomes, un requisit que no estava inclòs en l’esborrany inicial que va sortir a audiència pública. Fonts del ministeri han detallat que aquest informe d’integració acreditarà, entre altres coses, l’aprenentatge de les llengües oficials del lloc on resideix la persona, “tot això en coherència amb el que estableix la normativa d’estrangeria en relació amb totes les autoritzacions”.
(Puede haber caducado)