Ripoll es va veure alterat ahir per una tempesta inesperada que no tenia res a veure amb vents de l’Atlàntic. La detenció dijous d’un imam per presumpta agressió sexual a una menor ja hauria estat un fet remarcable en qualsevol altre indret, però l’efecte mediàtic es va multiplicar ràpidament quan es va saber que aquest senyor, ara en llibertat provisional, era l’imam de la mateixa comunitat ripollesa, Annur, de la qual va ser líder espiritual el malauradament recordat Abdelbaki es Satty, cervell dels atemptats terroristes del 17 – A a Barcelona i Cambrils. L’actuació dels Mossos va ser aprofitada per la batllessa i líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, per onejar la seva bandera preferida. Van ser escollits, de fet, per la seva combativitat contra la comunitat musulmana de la vila i contra les polítiques d’integració que s’havien dut a terme anteriorment i que, segons ells, van ser un fracàs absolut. Va ser a Ripoll on Es Satty, en nom d’Estat Islàmic, va radicalitzar el grup de joves que van dur a terme els atemptats que van causar setze víctimes mortals en dos atacs amb vehicles i accions amb arma blanca.

Abans que ho fes ningú del govern. –greu error–, va ser Orriols la que va informar a X de la detenció de l’imam. “Que m’assabenti gràcies a una marroquina i no gràcies al Departament d’Interior que l’imam que predica a Ripoll ha estat detingut per presumpta agressió sexual a un menor és inversemblant i inadmissible.” “I que aquesta notícia –hi afegia– no obri el Telenotícies, encara més”, un missatge per alimentar una teoria de la conspiració molt gastada: que els mitjans públics col·laboren a l’hora de tapar informacions que afecten col·lectius musulmans del país.

Segons la denúncia, filtrada per Ràdio Girona, l’imam, d’uns 40 anys, hauria fet tocaments durant una classe a una nena musulmana de 13 anys. Aquesta ho va explicar a casa seu i els pares van anar a comissaria. L’alcaldessa també va assegurar que l’Ajuntament es personarà com a acusació particular i no va estar – se de ficar – hi cullerada parlant de la comunitat islàmica del seu poble: “Una associació que primer contracta un terrorista i després un presumpte pederasta no està capacitada per gestionar cap mesquita. A qualsevol país decent, aquest centre de culte ja estaria tancat (per haver permès crides a matar infidels) i l’associació, il·legalitzada.”

La víctima, tanmateix, és la que queda més arraconada en tot el cas. No només ha estat presumptament agredida per l’imam, que fa cinc anys que fa aquesta funció, sinó que forma part d’una comunitat que els darrers anys ha estat rebutjada per una part important de la ciutadania, com ho demostra la composició del ple municipal, un fet que no és exclusiu de la capital del Ripollès. Les enquestes situen la formació en un creixement constant amb vista a unes futures eleccions al Parlament en un context cada vegada més favorable per a l’extrema dreta.

Connectar els dos pèrfids imams de Ripoll amb el fenomen de la migració és una clara victòria d’Aliança Catalana, que pot dir encara més fort allò de “veieu?, tenim raó!”. I més si el govern actua en casos com aquest d’una forma tan matussera, mirant d’amagar un cas com aquest. Orriols es va permetre el luxe de publicar la notícia més com un triomf gairebé personal que no pas com el drama que suposa per a una menor i la seva família. Per Aliança Catalana, la immigració musulmana sempre ha comportat un perill per a Catalunya. El grup de Junts a la vila va reaccionar també amb celeritat als fets, però sense fer – ne escarafalls ni demagògia barata: “Condemnem rotundament els fets, donem suport a la víctima i la seva família i esperem que la justícia actuï amb celeritat i fermesa.”

Orriols, no se n’ha amagat mai, és una gran seguidora de Donald Trump. Del president dels EUA se’n va parlar molt a la Conferència de Seguretat de Múnic durant la intervenció del secretari d’estat Marco Rubio, que va castigar – nos (als europeus) pel “culte climàtic” i haver expandit l’“estat del benestar” en detriment de la defensa. El seu model ja sabem quin és, milers de homeless arraconats a totes les grans ciutats del país –només cal anar a San Francisco– mentre illes privades com la d’Epstein acullen amb els braços oberts els individus, cada cop menys i més rics, que estan a l’altre costat de la nova piràmide social. Benvinguts al nou ordre mundial, on personatges com Vladímir Putin s’hi troben com els porcs en el fang. No es podia saber, en aquest sentit, que s’acabés descobrint que el líder opositor rus Aleksei Navalni no va morir, com deien les autoritats russes, de causes naturals en una presó a Sibèria sinó enverinat per una toxina letal.

Afortunadament molts catalans van oblidar per unes hores gràcies a les rues i les festes de Carnestoltes el precipici pel qual caminem. Però ni tan sols això ho van poder fer tots ni a l’hora que van voler. El maleït vent va obligar a suspendre actes arreu del país.