Hi ha iniciatives polítiques de Trump que en un any han fracassat, han quedat inaplicades o han estat abandonades per la seva inviabilitat o ineficàcia.

L’annexió de Groenlàndia ha estat abandonada. Si la raó era evitar un domini de l’illa de la Xina o Rússia, el temps ha demostrat que Rússia no hi guanyava res, la seva posició geogràfica ja li dona una presència a l’Àrtic, i per a la Xina és un territori llunyà amb un interès menor. Si la raó era annexionar el territori per part dels EUA, la iniciativa ha fracassat. Dinamarca ha estat capaç de mobilitzar la UE i l’OTAN. Alemanya i França han enviat un mínim contingent de soldats a Groenlàndia com a senyal d’oposició. Continuar amb la iniciativa era crear un problema a l’OTAN. Els EUA l’han abandonada. Han perdut prestigi polític. Ara sí i ara no.

La guerra a Ucraïna està estancada. Rússia no té la capacitat de guanyar – la, com els fets ho demostren. El poble ucraïnès s’ha reforçat en la seva posició de refusar l’annexió de Rússia. Rússia ha tingut mig milió de baixes i un cost superior al 5% del seu PIB en els 4 anys que fa que dura i ha perdut el mercat europeu per exportar petroli, i l’ha de vendre més barat. La flota de petroliers per exportar – lo és el 50% del que era abans de la guerra i és un comerç irregular. Ha perdut l’ús dels gasoductes que unien Sibèria amb Europa. El bloqueig de la UE li ha fet perdre comerç exterior. Trump va dir que acabaria la guerra en qüestió de setmanes. No ha estat el cas. Putin no ha variat la seva posició malgrat el cansament creixent i el rebuig del poble rus. Les iniciatives diplomàtiques dels EUA han fracassat. La negativa dels EUA a finançar l’ajut militar a Ucraïna ha forçat certs estats membres de la UE i el Regne Unit a comprar armament als EUA i lliurar – lo a Ucraïna. La guerra no ha portat benefici per a ningú, tampoc per a Rússia, i ha fet evident que els EUA han fracassat en la seva iniciativa de pau. Han perdut prestigi polític amb Rússia i amb el món.

La política de “llibertat” comercial anunciada per Trump en una conferència de premsa multitudinària, proveït d’una pissarra on hi havia la majoria dels estats del món amb els seus aranzels, ha tingut efecte en el comerç mundial, que, segons l’Organització Mundial del Comerç (OMC), creixerà només un 0,5% el 2026. La Xina, malgrat aquesta tendència general, acaba el 2025 amb un rècord de superàvit comercial. Els EUA s’empetiteixen i la Xina creix. Aquesta política ha tingut un efecte catalitzador per a la resta del món; Europa ha tancat un acord comercial amb l’Índia que reduirà els aranzels en 4.000 M€/any, un acord amb el Mercosur de major impacte, i negocia un acord amb Malàisia i Tailàndia. L’Asean està tancant un acord d’economia digital per als seus estats membres…

A l’Iran, la política dels EUA ha estat atacar militarment, amb l’ajut d’Israel, les seves instal·lacions nuclears amb bombes d’alt poder explosiu i oposar – se a les negociacions per reduir i controlar el programa. Aquesta alternativa esperona l’Iran a continuar el desenvolupament de bombes nuclears, que estaran afectades per un retard però no per inviabilitat tècnica, que ja han demostrat que en tenen. Sis mesos després del bombardeig, els EUA proposen negociar amb un règim que massacra la seva població. Primer bombes i després converses. Ni es dificulta el programa nuclear de l’Iran ni s’afebleix el règim. Trump amenaçava d’envair l’Iran…, ja no se’n parla. En política, fer el ridícul es paga car.

S’anuncia que Veneçuela és un proveïdor de droga, una màfia. Es destrueixen sis llanxes que suposadament transportaven droga. S’intervé militarment Veneçuela, es maten 40 persones i es rapta el president Maduro, que és traslladat als EUA per ser jutjat, però el règim suposadament corrupte i protector del càrtel de la droga es manté. Se signen acords amb companyies petrolieres per explotar el petroli. Quina és la raó de l’actuació dels EUA? El que s’ha declarat s’ha demostrat que és mentida.

La persecució i deportació dels immigrants dels EUA ha estat portada a terme amb brutalitat. Recorda el que fa Rússia i va fer el Reich als anys trenta i quaranta. Dos assassinats amb impunitat, de moment sense condemna judicial i amb una reacció de la ciutadania que ha obligat el govern a canviar el responsable de la policia de fronteres. La política que impulsa Trump ha esperonat la revolta. Trump es veurà obligat a canviar de política, ja ho ha començat a fer. El lema de la política de Trump “Make America great again” potser l’hauria de canviar, “Make America isolated again”. No és la primera vegada que els EUA s’aïllen del món. Sempre el resultat ha estat per a ells nefast… La política actual que practiquen no és sostenible, el temps ho demostra.